Qui ha dit que l'oli només serveix per amanir i cuinar?
Aquesta és la inquietut de l'empresa ARP.
Arp per Jean Arp, predecessor del surrealisme, i sota la idea d'Arp de representar l'orgànic com principi formatiu de la realitat, el fundador i socis d'Arp van adoptar aquesta filosofia com a pilar de la seva empresa, i és que tot neix de la Terra.
"Tenim arrels, però no fronteres" diu Martí Terès .
Explica que no són pagesos, però que els seus orígens també són a la Terra, i des d'un plantejament visionari de la pagesia diu que cal evolucionar cap a la sostenibilitat i donar un nou format a les nostres coses quotidianes.
Per això tota la finca és sostenible.
La font de l'energia és solar i eòlica. I quant el Sol o el vent "s'apaguen" un grup electrògen amb biodiesel recol·lectat de les pròpies lleguminoses triturades de la mateixa finca s'encarrega d'aportar escalfor. L'aigua de les piques es recicla pel vàter. Els consums que no pertanyen a la pròpia empresa pertanyen a comerços locals i de proximitat. A més a més, la finca no té barreres arquitèctòniques i ha facilitat el seu accès per a cadires de rodes i la pròpia web està adaptada per a invidents. El mateix Sr. Terès viatja sempre que pot amb transport públic, tret dels viatges amb avió l'estranger, per tal de minimitzar el seu impacte a la Terra.
"La Terra dóna de viure, donem vida a la Terra", una altra de les premises.
Per això les figueres que hi ha plantades a l'entrada serviran d'aquí uns anys per fer ombra, les ovelles que properament pasturarant pel bosc, com ho fan ara la Madonna, Elvis i Michael que s'encarreguen de conservar nét el sota bosc:
A part de la finca de Vinaixa, també n'hi ha una altra com la de Monistrol de Montserrat. I és que aquest projecte nasqué fa uns 10 anys fruit d'un somni per a qui no existeixen les fronteres.
Les varietats cultivades són: Arbequina, gorbal i fulles de salse. I no dic els motius per por a revel·lar la fòrmula de la Cola.
I la vetllada va començar amb un passeig per la finca on les explicacions del Sr Terès ens captiven per la passió en la que transmet el seu projecte.
Però el fred ja es deix sentir, i les aromes que surten del mas, inviten a entrar en caliu.
L'interior tot detall és cuidat conservant tot allò que al seu día també va ser important.
Ens entaulem.
I comença la degustació:
Comencem per tastar amb pipeta i pa de ronyó d'Albí l'oli Definca Mas Mariet i l'oli Ninou, un oli exclusiu on de cada 100 olives se n'aprofiten 17, i per tant la seva producció és veu reduïda a unes 1250 ampolles a l'any, i es diu Ninou perquè és l'oli d'any nou. Se serveix amb vi blanc Vega Aixalà, La Bauma 2013.
Seguidament i per refer-nos del fred, se'ns serveix una tradicional sopa de farigola amb pa torrat, all i ous de guatlla, regada amb Oli Plans de Montserrat. Les oliveres d'aquest oli són a Monistrol de Montserrat i es ven a Andalusia i al monestir de Montserrat.
Darrera vingué una llonganissa acompanyada de tres salses de tomàquets, on el protagonista del sofregit n'era l'oli.
Se serví acompanyat de Vega Aixalà, Barrau 2012.
I no podien faltar unes postres de fruita: magrana macerada amb oli i vinagre!
Però tampoc poden faltar les gormanderies!
Gelat de xocolata negre amanit amb oli i flor de sal, gelat de vainilla amb oli i flor de sal, i gelat de vinagre amb oli i flor de sal:
I un bon café amb uns bombonets???
D'oli i vinagre, of course!
I així entorn la taula, l'oli i les converses, la tarda es va allargant.
I qui sap què més passarà pel cap d'aquest visionari que entorn una taula, i acompanyats per l'embriaguesa del bon oli ha creat amb els altres comensals una sobretaula on hem après del bon menjar, i una lliçó de vida, perquè els somnis es fan realitat només si nosaltres mateixos no en som l'entrebanc.
I per què esperar a demà a fer realitat els nostres somnis si ja serà tard?
Gràcies Ruth, gràcies Marti i els que representeu Oleum Flumen per brindar-nos aquesta experiència més enllà de lo gastronòmic.
I gràcies per la bona companyia de:
Imatges extretes del meu Instagram.
