tomàquet amb ceba tendra i menta { ventanas verdes & oleum flumen}




En un poble entre mar i muntanya, he descobert aquest estiu que són molts els qui acompanyen el seu entrepà d'esmorzar amb ceba tendra.

I a l'hora del vermut, no surten les patates, sinó que una bona tomàca madura amanida i unes olives arbequines es converteixen amb el millor acompanyament.

Així que recent portats aquests tomàquets i cebes de l'hort, junt amb una mica de menta collida al jardí, avui són el meu sopar.




I rés millor per acompanyar aquests tomàquets que un bon oli de qualitat.
La meva proposta és utilitzar oli Premium d'Oleum Flumen:






Ingredients:

Elaboració:

L'amanida aquesta és molt senzilla: rentar els tomàquets, eixugar i tallar a rodanxes i daus. Pelar la ceba i tallar a talls longitudinals. Afegir les fulles de menta netes. Amanir amb l'oli i salar amb escames de sal.












Amb aquesta i la resta publicades a Ventanas Verdes participem a #ponunaensalada que ha proposat la Rosilet.



(imatges en SOOC)


tartaletes de carbassó al romaní { ventanas verdes }










Una recepta senzilla, de poca feina, i molt ressultona.
A Ventanas Verdes hem volgut dedicar la publicació mensual a tartes verdes o de verdures, i també amb la idea de si us inspiren a passar un dia d'aquests de primavera al camp.

Ingredients:

  • 2 carabassons mitjans ecològics
  • 1 rulo de formatge de cabra
  • 2 fulles de pasta follada rectangular congelada
  • 9 brins de romaní fresc
  • oli i sal
  • 1 ou ecològic
Elaboració:
  1. Deixar descongelar la massa de pasta de full damunt del taulell de cuina.
  2. Quant està casi descongelada, desplegar-la i tallar cada massa en 6 porcions.
  3. Netejar al carbassó i tallar a rondanxes regulars.
  4. Untar una paella amb oli i quant estigui la paella ben calenta coure només 1 cara del carbassó. Reservar.
  5. Pelar el rulo de formatge i fer-ne rodanxes.
  6. Amb una forquilla punxar la base de la massa deixant un marge d'1cm tot voltant sense punxar.
  7. Alternar rodanxa de carbassó amb rodanxa de formatge fins a cobrir la massa.
  8. Amb gavinet marcar un marc d'1cm a tot voltant de la massa sense arribar a tallar-la.
  9. Untar amb l'ou batut, el marc de la massa.
  10. Posar el brí de romaní damunt de cada tartaleta
  11. Amb el forn calent a 220º coure les tartaletes durant 10-12 mintus.
  12. Retirar del forn i deixar refredar damunt una reixeta. Es pot servir fred o calent.



focaccia amb arbequines { la masrojana }










Molt n'havia sentit a parlar de la focaccia dels Fogons de la Bordeta.
I quant els de La Masrojana em van regalar un lot amb productes, i enamorar-me del gust de les seves arbequines, vaig tenir clar que havia de fer de celestina i unir aquests dos grans productes i fer-ne un festí.





Pel que tinc entès, ells encara no l'han publicada, però la seva focaccia ja casi té més renom per les xarxes que els seus productes, sinó us invito a fer una búsqueda a Sant Google i veureu quants altres blocaires en parlen!




Crec -i Xavi, ja em corregiràs- que el secret de la seva massa resideix en la mel. I aquest punt dolç casi imperceptible combina perfectament amb les olives La Masrojana, de carn ferma, salabró al punt i gens d'acidesa.
Vaja.. la parella perfecte!



Ingredients:

  • olives arbequines La Masrojana
  • 400 grams de farina de força
  • 15 grams de llevat fresc
  • 1 culleradeta de sal
  • 3 cullerades d'oli d'oliva La Masrojana
  • 2 cullerades de mel
  • 240 ml d'aigua
Elaboració de la massa amb la thermomix:

  1. Afegir l'aigua, oli i mel al vas de la thermomix: 2 minuts, a 37º i velocitat 2.
  2. Afegir el llevat esmicolat i la sal, programar: 10 segons a velocitat 4
  3. Afegir la farina i barrejar 10 segons a velocitat 6
  4. Programar 2 minuts a velocitat espiga.
  5. Retirar la massa del vas i amb les mans untades amb oli estirar la massa dins un motlle rectangular prèviament untat amb oli.
  6. Deixar reposar una hora, fora de corrents d'aire i la massa tapada amb un drap de cotó per evitar que ens faci crostra al damunt.
  7. Pre-escalfar el forn a 200ºC
  8. Escampar pel damunt les olives arbequines i enfonsar-les una mica amb el dit per tal que quedin aferrades a la massa i  no es desprenguin durant la cocció.
  9. Esparcir unes escates de sal i un bon raig d'oli d'oliva.
  10. Coure a 200º uns 30 minuts.
Elaboració de la massa a mà: indicacions al blog Cosas de la Vida, de la Margot, que podriem dir que és la padrina de la focaccia ; )





cols de Brussel·les en dip d'all i oli { Ventanas Verdes}




Aquest mes de febrer a Ventanas Verdes el dediquem a productes de temporada: Cols.
Com que alguns de les companyes viuen a l'altra hemisferi, les propostes sempre acaben essent molt enriquidores, i ja tinc ganes de veure les seves propostes.




De seguida que vàren fer la proposta em van venir al cap les cols de Brussel·les que em porten amb la cistella ecològica i que sovint queden arreconades a la nevera perque bullides i amargants no els hi acabo de trobar el què.



A
ixí que com que últimament estic trobant el gust de cuinar les verdures rostint-les al forn, se'm va acudir de provar de fer-les així,, a veure si hi trobava una mica més d'encant.

I així ha sigut.
Continuen tenit el toc amargantós, però acompanyades d'un bon all i oli: Mmm!




Ingredients:
  • Cols de Brusel·les
  • Sal, pebre i oli
  • 300 ml Oli Oleum Flumen
  • 20 grams de suc de llimona
  • 50 grams d'alls pelats
  • 1 culleradeta de sal
Elaboració de les cols:
  1. Pre-escalfar el forn a 200º dalt i baix
  2. Retirar les primeras capes de les cols
  3. Escampar-les per damunt d'una safata de forn coberta la base amb paper vegetal
  4. Amanir amb sal, pebre i oli
  5. Coure durant uns 20 minuts o fins que es comencin a torrar.
Elaboració del all i oli amb la thermomix:
  1. Posar 50 grams de l'oli a dins el vas. Reservar els 250 grams a part.
  2. Afegir la resta dels ingredients i triturar: 3 minuts a velocitat 5.
  3. Posar la papallona al vas i en una velocitat de 2 1/2 anar afegint lentament la resta de l'oli damunt la tapa de manera que caigui en forma de fi rajolí.
  4. Baixar l'all i oli que hagi quedat per les parets del vas i tapa, i programar 10 segons a velocitat 2 1/2
La peculiaritat d'aquest all i oli és que al no portar ou, es conserva perfectament sense perill de salmonella, i un altre punt a favor és que no repeteix ni deix a l'alè evidència del seu rastre.




No m'agrada que l'all i oli deixi rastre.
M'agrada que les persones em deixin emprenta.





palmeres d' olivada { Masrojana }














Una cerveseta fresca
Per companyia una bona música
I per picar: unes palmeres d'olivada!




Ingredients:
  • 1 planxa de pasta de full
  • 1 pot d'olivada Masrojana
Elaboració:
  1. Treure la massa de pasta de full del congelador o nevera una estona abans d'utilitzar.
  2. Desenroscar, escampar l'olivada per damunt.
  3. Enroscar pels dos extrems fins a trobar-se al centre els dos rulos de massa.
  4. Embolicar i guardar una estona a la nevera o congelador
  5. Pre-escalfar el forn a 180º
  6. Tallar les palmeres a 1/2 cm i posar damunt safata de forn folrada amb paper vegetal
  7. Coure fins a quedar lleugerament torrades
  8. Retirar del forn, i deixar refredar damunt de reixeta.
Conservar: dins de pot hermètic, o congelada embolicada amb paper vegetal (és biodegradable)






crema de coliflor amb formatge blau {oleum flumen}






En un preciós racó entre montanyes del Baix Camp hi ha tres pobles on des de fa un any tinc la satisfacció de poder-hi treballar.
La bellesa dels seus entorns és un espectacle canviant al llarg de les estacions.

I per fer honor a la bona gent que m'he trobat a Riudecanyes, Duesaigües i L'Argentera, que tant bé m'han acollit, fent-me sentir la calidesa de les seva gratitud com a persones més enllà del fred i del fort vent omnipresent en les seves contrades, avui com a protagonista secundari de la crema de coliflor amb formatge blau i Oleum Flumen: el pantano de Riudecanyes.




Gràcies a tots i cada un de vosaltres que hem feu feliç els 5 dies de la setmana. Avui a part de la recepta, els altres protagonistes en sou vosaltres.
Gràcies a la meva amiga per seguir-me en els meus jocs fotogràfics. Saps que juntes la diversió és doble.
Gràcies a la senyora de Riudecanyes que em va regalar l'agafador que surt en algunes de les imatges.
I gràcies a Oleum Flumen per brindar-me l'oportunitat de passar-m'ho bé fent allò que més m'agrada: compartir bons moments.




Ingredients:
  • 1 coliflor
  • 2 patates petites
  • caldo vegetal o aigua
  • sal, pebre, nou mosacada
  • 75 grams de formatge blau
  • oli Oleum Flumen
Elaboració:
  1. Netejar la coliflor i separar-ne flors del tronxo, que per fer crema també l'afegirem trossejat a l'olla.
  2. Pelar les patates i tallar a daus
  3. Omplir una olla i cobrir amb aigua o el caldo vegetal.
  4. Afegir la sal i espècies
  5. Coure 25 mintus a foc mig.
  6. Retirar del foc, afegir el formatge blau, i deixar refredar una mica abans de triturar.
  7. Servir calent i amb un bon raig d'oli Oleum Flumen.
Per fer la crema amb la Thermomix clica aquí.




I a gaudir de la natura, la bona companyia, o la bona companyia d'un mateix, i escoltar la remor de l'aigua, els ocells, i amb una mica de sort veure saltar un peix dins el pantano.





















Bona setmana!


I mentre contemplo la remor de l'aigua, tarerejo Don't say de Hannah Cohen


sopa de tardor i Marti Teres { oleum flumen }




Avui el blog us porto un reportatge del Sr Martí Teres.
Sí: senyor.
Perquè de senyor s’hi neix, i és una espècie força extingida.
Però sobretot per la força que el governa, la passió amb la que transmet el seu projecte i la manera en com el sent, que no són altra cosa que el reflex de la seva ànima, de la seva essència com a persona.




Per tant, quant em vaig topar amb el seu carisme vaig sentir que li voldria construir un temple, però no disposo ni dels coneixements ni eines necessàries, així que el meu modest homenatge li faig a través d’imatges intentant plasmar la seva personalitat, la seva sabiduria, intentant reproduir el que aquesta persona representa.




Quant ell llegeixi aquest text i vegi escrita la paraula “homenatge” arrufarà el nas. Ell creu que no fa rés especial, sinó algo ben corrent que hauria de ser extens i no com a un fet destacable. I té raó. El normal és cuidar i estimar el que ens envolta.
Explica que de petit va veure a l’aparador d’una llibreria un llibre, el títol del qual en va fer el lema de la seva vida: Confieso que he vivido, de Pablo Neruda. I és ben cert, quant escoltant les seves històries t’adones que sembla que en una sola vida hagi viscut varies vides, i no com un fet mesurable amb l'edat, sinò per les seves experiències de vida.






El Sr. Martí per damunt de tot és un gran somiador i un visionari. I només una persona amb aquest potencial tant poc lloable dins els valors que imperen en la societat actual pot ser capaç de transformar el món de l’oli, la manera de viure de la Terra, i per damunt de tot: cuidar la Terra.
Casa seva, casa nostra és la Terra. Si prenem consciència del què mengem, bebem i admirem de la Natura, el lògic és cuidar aquesta font de vida. I sota aquest concepte es basa la seva empresa Oleum Flumen.







En Martí hauria de ser un exemple a seguir a nivell empresarial i social per la seva manera de cuidar l’entorn i treballadors, ja que aquesta seria la manera natural d’interactuar amb el nostre entorn. Tot al seu entorn està meditat fins hi tot té consciència pels productes que compra i consumeix més enllà de la qualitat del producte final, sinò que també té en compte la realitat de tots els elements que componen la cadena de producció i distribució, perquè al cap i a la fi cada un de nosaltres som els últims responsables de que la cadena s’esdevingui sostingudament, i també és responsabilitat nostra (si no sorgeix de l’empresari) exigir a les empreses que així sigui.







Que el nostre llegat a la Terra sigui una emprenta de conservació només pot ser fruit de la intel·ligència, l’estimació, la consciència global, del coneixement, d’educació, i un llarg etcètera a l’abast de cada un de nosaltres.









Gràcies Martí per transmetrem la teva passió i deixar-me emborratxar de la teva creativitat visionaria per inspirar-me.


I passem a la recepta de la sopa de tardor:



Ingredients per la sopa:
(4 persones)
  • Carbassa ecològica pelada i tallada a daus
  • 1 ceba ecològica grossa tallada a daus
  • dos manats de cama-grocs secs (gentilesa de Las Recetas de Manu)
  • 1 litre de caldo vegetal
  • Oli Olem Flumen Premium (perquè no tots el olis dónen el mateix gust)
Elaboració:
  1. En una paella amb una mica d'oli, estovar la ceba.
  2. Posar a bullir el caldo dins una olla.
  3. Quant arrenqui el bull afegir la carbassa i la ceba. Coure 40 minuts.
  4. Mentres posar en remull els cama-grocs.
  5. Cinc minuts abans acabi la cocció, col·lar i afegir a l'olla els cama-grocs.
  6. Rectificar de caldo o sal (no n'hem afegit perquè els caldos preparats ja en porten) i servir ben calenta.
  7. Al servir s'hi pot afegir una mica de farigola o orenga.




Maridatge: Vega Aixalà, Barrau 2012

El segon plat el cuinà el Martí, un bacallà al pil-pil, que estava tant bo que ni tant sols vaig pensar en fotografiar, ja que va eclipsar tots els meus sentits.
De postres, un clàssic de la meva cuina: el coc de llimona.
Cafè, conversa i passeig per la finca.
I tot ambientat per una deliciosa música clàssica que esdevení l'amentitzador de la vetllada.

Es pot demanar un diumenge millor?