Diagonal Granny Square {una manta i un poema}

Fa dies que no torno a publicar...

I es que volia fer moltes coses per Setmana Santa, però va ser cosa d'arribar la Pasqua i haver de disminuir el meu ritme de les activitats degut a una indisposició que al llarg de tota la setmana m'ha deixat descol·locada.

Passada la febre i tot plegat, avui he decidit tornar al blog però aquesta vegada us vull ensenyar una de les meves mantes teixides a ganxet.

Enrere han quedat les labors fetes de mitja d'aquest hivern, que tot i que estan fotografiades, ara ja les trobarieu fora de lloc, així que probablement fins a la pròxima tardor no les publicaré.

La manta que avui us porto és molt senzilla de teixir.
Fins hi tot diria que si atreveixi aquell qui agafa un ganxet per primera vegada, ja que simplement consisteix en teixir un petit bloc de granny square -del qual trobareu múltiples tutorials de com fer-lo per  youtube- i que a l'hora de cosir vaig unir en franges en diagonal.

Malgrat la seva simplicitat no creieu que es teixeixi ràpidament... però crec que no hi ha labor més viciosa que el ganxet.

En concret aquesta manta la vaig començar a teixir en un viatge per la Pantagonia. I tinc una amiga que cada estiu arriba dels seus viatges en rulot amb una manta nova!

Així que només es tracta d'escollir unes llanes amb uns colors us resultin ben atractius!

Una manta ens dóna caliu quant ens asseiem al sofà a fer vida contemplativa.

Una manta ens dóna comfort quant no ens trobem bé.

Una manta ens dóna escalfor quant tenim fred.

Cadascú tindrà els seus motius, així que ¿t'animes a teixir la teva manta?

I per acabar, un altre poema d'en Jaume Marin:

Vull cridar

a tots els vents,

que avui

crec en la vida,

que crec

en l'embruix càlid

de l'amor,

crec

que la tendresa

és la nostra millor arma,

i que crec,

sobretot,

en la llibertat

de viure

i d'estimar.