Pastís de Pastanaga amb frosting de iogurt {i donar vida}



Hola!

Fa tants dies que no publico... que casi que no recordava aquesta agradable sensació de venir a passar una estoneta i compartir receptes, fotografies i moments.







Avui us vull parlar d'una altra manera de donar vida.

Una vegada vaig llegir la manera en com influïa a un recent nascut el fet d'haver d'estar en una incubadora.
La incubadora és per afavorir el desenvolupament físic del nadó.
Però si l'estància s'havia d'allargar gaire, aquest aïllament afectava també al seu desenvolupament físic degut a la separació emocional amb la mare.
Em va soprendre descobrir que els nadons, que sembla que es passin els primers dies de la seva vida només dormint, els pogués afectar tant la manca d'afecte com per alterar el seu guany de pes.

Però tranquils, perque des de fa anys a les ucis neonatals conscients d'aquest fet hi hagut canvis favorables per tal que els pares puguin alimentar o passar estonetes amb els seus fills.








El sorprent del cas és que m'he donat compte que aquest fet també ens afecta als grans, i que a més és universal!
Diuen que si a les plantes els parles, o els poses música, aquestes fan més goig.
Tinc una conilleta, que el que més vol és el meu afecte.
En resum, que tots necessitem sentir-nos estimats, i que hi ha moments de la vida, en que pensar positivament en una persona, fa que les coses vagin millor, i en definitiva és una manera de donar vida.








El dia que hi penso, m'agrada allitar-me i despertar-me al matí amb un pensament positiu. Un pensament per mi, i un pensament per la gent que m'estima i estimo.
Aquest dia, les coses rutllen més fluïdament.
Probablement la meva amiga Ana deu tenir una explicació per això.








Així doncs, us recomano que ho poseu en pràctica.

Els meus pensaments positius durant aquesta setmana van dirigits a la Sílvia B.A perquè es recuperari favorablement i es pugui reunir amb la seva família ben aviat, amb qui encara li queden moltes coses per compartir, i segur que tot apreciaran de manera més intensa de cada instant junts. I per la Paula Ll. perquè després de tants anys de sacrifici personal per completar la seva carrera professional es vegin compensats satisfactòriament davant un jurat disposat a escoltar tot el seu saber.

No oblideu que una altra manera directa de donar vida és donar sang, i no estaria malament incloure-ho a la nostra llista de propòsits per aquest any.
Penseu que si estem sans podem ajudar a d'altres persones de manera altruïsta donant també mèdula óssia, gàmetes o fins hi tot fer-se el carnet de donant d'òrgans.






Per veure la recepta en CATALÀ pulsa aquí.

Para ver la receta en ESPAÑOL pulsa aquí.



Aquesta és una recepta que he adaptat al meu gust, extreta del llibre La Cuina del Thermomix de la Marta Carnicero, un llibre que és de referencia diaria per mi.

Hi ha moltes receptes de cócs amb pastanaga, però una altra opció molt bona és la que surt al llibre de la Ivana de My Little Things.



I els vostres pensaments positius a qui o què van dirigits?



19 comentaris:

  1. Els pastissos de pastanaga són els meus prefereits, deliciosos. Amb iogurt no l'he provat mai, però estic segura que deu quedar molt encertat. Petons!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt la entrada d'avui, realment no estem aquí només per passar l'estona, i ha moltes coses a fer i una és donar vida, de qualsevol de les maneres, una simple abraçada o un t'estimo en un moment donat, fa rebifar a la persona que ho reb.
    El coc boníssim i aquest frosting de iogurt m'ha encantat, fàcil i boníssim ;-)
    Petonets

    ResponElimina
  3. Una entrada meravellosa, he començat impresionat per les fotos i al final només podia para atenció a les paraules :)

    ResponElimina
  4. Nadie se puede resistir a esta tarta XD es estupenda y que fotos. Bss guapa.

    ResponElimina
  5. Qué importante es querer y ser querido, qué importante es el contacto, qué importante es dar. Qué hermosa entrada :D y qué delicia de receta. Bellas fotos. Besotes preciosa.

    www.cocinaamiga.com

    ResponElimina
  6. M'agraden les teves introduccions MªGlòria. M'agraden les teves fotografíes, son precioses i m'agrada moltísssim aques pastis que ens has preparat. La cobertura t'ha quedat genial. Te molt bona presencia !!!

    Una abraçada, Agusti Cangrejo Grande

    ResponElimina
  7. Les fotos son mooolt maques i el pastís una delicia...molts petons

    ResponElimina
  8. Tu si que dones vida!!! Moltes gràcies!!!
    Una recepta espectacular! Saps que mai he provat un frosting d'aquests?

    ResponElimina
  9. Querida amiga, para mi es un placer venir a ver tus publicaciones, soy una enamorada de tus fotos y ahora de tus recetas.
    Te quiero felicitar porque has hecho un gran cambio en tu alimentación y eso demuestra que se puede comer igual de rico pero buscando la manera más sana. Detesto los frosting, pero el tuyo me lo llevo con todo gusto, bueno, en realidad todo, me parece una delicia este pastel.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  10. A tu!!! quina entrada més maca!
    Això del nadons ho sabia per les series que miro, es super interessant!
    m'emporto un trocet d'aquest coc!
    petonets

    ResponElimina
  11. Bon any i amb una bona entrada, molt bonica com sempre. No he tastat mai cap coc de pastanaga...però potser ara ho faig. Molts petonets.

    ResponElimina
  12. M'apasionen els carrot cakes, aquest cap de setmana en preparo un! M'agrada la idea del frosting de iogurt, de vegades retiro en frosting que li posen perquè és molt pesat...

    ResponElimina
  13. Bienvenida de nuevo, no dejes de publicar que sabes que disfrutamos con tus palabras y recetas. Una deliciosa tarta. Besos

    ResponElimina
  14. Quin goig llegir les teves paraules!!! Penso igual que tu. Hem de ser positius, hem de pensar en la gent que estimem i els hem de fer notar que els estimem.
    Les fotografies i la recepta....genials.
    Gràcies!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  15. Molt bonic M. Glòria!! Tots ho hauríem de posar en pràctica.
    Quina bona pinta té el pastís!!
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  16. L'aspecte no pot ser mijor. Em porte un trocet per a berenar :)

    Besets
    Bocados Divinos

    ResponElimina
  17. La vida ens dóna vida. Compartir pensaments positius és compartir una bona vida. Et perdonem que faci dies que no hagis publicat si quan ho fas ho fas d'aquesta manera.
    T'estimem Glòria.
    Nani

    ResponElimina
  18. Gracias guapa por esos mensajes positivos llenos de optimismo e ilusión, esa pizca de azúcar que reconforta y esas imágenes deliciosas.Besos.

    ResponElimina
  19. Qué bonito, Glòria... Estoy de acuerdo sobre lo que cuentas con los bebés que pasan algún tiempo en la incubdaora. No sólo ellos; como bien dices, todos necesitamos afecto. Nos hace crecer en todos los sentidos. Y donar sangre también es importante. Marc y yo somos donantes activos y cada 4-6 meses estamos tumbaditos en las unidades móviles dejando un pizquito de nuestras vidas para que sirvan para otras personas. No cuesta nada...
    Ahhhhh... y el pastel de zanahoria me gusta mucho, Lástima no verlo por dentro.
    Besitos reina

    ResponElimina

Moltes gràcies per la vostra visita a Gourmenderies,
Mglòria