De com a vegades és la vida


I com podem arribar a ser tan frívols?
Per què ens compliquem la vida d’aquesta manera?
O per què ens deixem enredar?


Avui no em puc treure del cap aquestes preguntes.
Sé què la meva essencial pregunta “I per què?!!!”
No té resposta.
Me l’he preguntat masses vegades, i al final només toca acceptar les coses que passen i prou.

Fa uns dies us expressava que passat el dia d’avui començava de nou el meu camí que vaig decidir inciar amb el blog, i que he hagut de compaginar amb els estudis.
Avui ha sigut el dia de l’examen. Però una tràgica noticia abans d’entrar a examen, m’ha fet ser aterradorament conscient del que realment és important en aquesta vida: les persones que ens estimem.
A través del meu blog intento fer-vos arribar coses alegres, perque precisament la vida ja ens la fan complicar prou. Malhauradament en la vida hi passen moltes coses, algunes de bones i algunes de dolentes. I avui comparteixo amb vosaltres una de les injusticies que la vida sovint ens guarda: la pèrdua sobtada d’un estimat amic:

DSC00032

El Pere.
Precisament el dia del seu Sant, i de camí cap a casa per retrobar-se amb la seva família, un accident l’ha apartat de les nostres vides.
Podria dir moltes coses del Pere.. i juro que intento fer memòria d’algun aspecte negatiu seu.. i no en sóc capaç!
Marit i pare exemplar, que junt amb la Cristina han fet dels seus petits unes personetes de gran qualitat humana.
Músic i arquitecte.
Somiador com a qualsevol piscis!
Vilanoví geltrunenc de pura raça!
Amant de la cultura i el folklore català.
Gran amic dels seus amics.
Proper i disposat d’ajudar als altres.
Crec que la llista és massa llarga per resumir-la aqui.
El seu camí no havia d’haver d’acabat.


Em permeto la llibertat de penjar aquesta fotografia de la meva amiga Sònia. Amiga comuna amb el Pere i la Cristina, i que molt bé representa la manera en com ara ens sentim:

Soletat by SONBA

Se que la pena anirà desapareixent i els bons records perduraran.
Cristina, sé que treuras forces de lo inimaginable. Ets forta i lliutadora. I els vostres petits: excepcionals. No hi ha cap paraula de consol. No hi ha cap fet que pugui esborrar l’horror. Només el temps et permetrá tornar a somriure. La teva família representarà un suport magnífic. Els teus amics i companys de feina també.

I nosaltres: Eva, Montse, Sònia i jo, també.
Demà si em veig amb forces publicaré la meva recepta per Ventanas Verdes. Sé que compreneu el meu dolor. I mica en mica recuperaré l’alegria i color que preten desprendre aquest blog.


Un petit homenatge a un gran amic.

19 comentaris:

  1. Lo siento mucho Gloria, si que es una noticia impactante, ahora es la familia quien más sufre, espero que tengan consuelo.
    Un beso.

    ResponElimina
  2. Ho sento molt, de veritat.
    Sembla mentida que encara passin aquestes coses ...

    Una forta abraçada i ànims!

    ResponElimina
  3. Lo siento mucho Gloria. Que pena tan grande.

    ResponElimina
  4. Es un dia trist i com molt bé dius no hi ha paraules de consol...Una abraçada molt forta a totes.

    ResponElimina
  5. ya te lo dije, ya sabes cuanto lo siento. A veces la vida es así de dura. Mucho fuerza para ti y por supuesto para su familia.Bss guapa.

    ResponElimina
  6. Lo siento mucho preciosa, se que no hay palabras que consuelen un momento como este, puedo imaginar el drama de Cristina en estos momentos!! Dadle mucho cariño, tendrá momento mejores y peores, pero siempre estén ahí!!!
    Un abrazo muy grande reina, ánimo!!!
    Muaaaaaa

    ResponElimina
  7. Un cop molt dur per la familia i amics... veritablement no hi ha paraules de consol per un cas com aquest, la perdua d'un estimat, nomes el temps alivia el dolor.

    Anims per a tots.

    Un petonet bonica

    ResponElimina
  8. la vida pot ser tan injusta quan menys ho esperem... un petò molt fort per tu i la familia del Pere!!!! ho sento molt. Molts petonets i ànims

    ResponElimina
  9. Quanta injusticia Glòria... Només el temps pot mitigar una mica el dolor, la pena i la ràbia...
    Molts petons i ànims per a tota la família.

    ResponElimina
  10. Cuanto lo siento Gloria. Yo hace menos de un mes perdí de forma repentina a mi padre y no sabes como te entiendo.

    El tiempo pasa y poco a poco alibiará la perdida que gracias a su recuerdo perdurará entre nosotros.

    Un fuerte abrazo a Cristina y a sus peques, a ellos aunque no les conozca les hará buena falta.

    Un beso enorme.

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  11. No hi han paraules per consolar de les perdues estimades.
    Només, el saber, qeu com dius el temps anirá curant les farides, i la seguretat que ´cap persona desapareix sino desapereix del nostre record.
    Un petò i força!!!!!

    ResponElimina
  12. Siento tu tristeza. Que la pena se encoja y que los buenos recuerdos te animen. Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  13. Quan marxa una persona estimada inesperadament ens quedem orfes, amb un dolor indescriptible i que ens fa replanterjar-nos la nostra manera de fer. Ànims,
    Nani

    ResponElimina
  14. Vaya, lo siento muchísimo, Gloria! Es una noticia terrible, teniendo sobre todo en cuenta a los pequeños que deja. Así es la vida, no sabemos lo que el destino nos tiene guardado y no somos nadie!!!!
    Mucho ánimo para ti y la familia de Pedro. Que descanse en paz.
    Un beso fuerte.

    ResponElimina
  15. L'altre dia vaig escriure un missatge i et deia que et volia acompanyar en aquest post ... però veig que no va quedar registrat ...(misteris de la tècnica ¿?), només volia que sabessis que t'acompanyava i deia que no tenia paraules, que era un cop massa dur i que acomiadavem a una gran persona. La vida ens té a vegades sorpreses inesperades de tot tipus ...

    Una abraçada per totes!

    Sònia.

    ResponElimina
  16. Em sap molt greu Mglòria, la teva amiga té sort de tenir algú com tu al seu costat en aquests moments tan i tan durs.
    1 petó i 1 abraçada ben forts !!

    ResponElimina

Moltes gràcies per la vostra visita a Gourmenderies,
Mglòria