Esmorzars en familia {1º Caranaval de la Nutrición+Ventanas Verdes}

Aquest mes, les integrants de Ventanas Verdes hem volgut participar en el Primer Carnaval de la Nutrició aportant cada una de nosaltres la nostra opinió sobre el lema proposat:

Totes nosaltres d’una manera o altra estem compromeses socialment amb aquesta manera de pensar i fer.

Des de la meva part, crec que el millor que podia fer avui, era invitar a participar al blog un professional de la salut infantil perque ens doni el seu punt de vista professional. Així doncs, no seré jo qui avui us parli de salut, sinó que cedeixo el torn al que va ser el meu pediatre, professor a la universitat i que va viure en la pròpia pell la preocupació dels meus pares (els seus cosins) vers el tema que avui ens porta aqui.

Us deixo doncs, la seva aportació:

En el nostre país un dels problemes més habituals dels hàbits alimentaris és la incorrecta distribució horària dels diferents àpats, de manera molt especial el de l’esmorzar. Saltar-se’l és un fet generalitzat i inqüestionable i l’excusa més habitual és el ritme desenfrenat de la nostra societat: No tenim temps.

Si fem una enquesta escolar, gairebé sempre, l’esmorzar presenta un aport energètic deficient, bastant inferior a les recomanacions. Una de les maneres que ,s’han estès com a costum, és la ingesta que fan la majoria d’escolars i treballadors a mig matí com a conseqüència d’un esmorzar insuficient i sovint exclusivament líquid.

Si les recomanacions diuen que l’esmorzar ha d’aportar el 25 % de les necessitats energètiques diàries i sovint no aporta ni el 5 %, aquest desequilibri genera un dèficit calòric que de manera habitual es manifesta sobre el nen en forma de decaïment, manca de concentració, mal humor i en aquestes edats escolars pot condicionar i condiciona l’aprenentatge , una davallada del seu rendiment ja que la seva capacitat de locució, de memòria, de creativitat i de resolució queden particularment afectades. L’afectació de les funcions cognitives és deguda a un estrès metabòlic moderat provocat per un dejuni nocturn perllongat fins al migdia. Podem considerar que l’esmorzar és un hàbit alimentari que arriba a condicionar l’estat físic i psíquic i nutricional del nen.

En un esmorzar equilibrat cal encabir-hi ,com a mínim, tres grups bàsics d’aliments: làctis, fruites i cereals. Altres, com el càrnic, serveixen per enriquir-lo des del punt de vista nutricional. Làctis en forma de llet ,iogurt i formatge, cereals en forma de pa, torrades, o altres aliments del grup, fruites en forma de fruita fresca entera,compota o sucs.

Ara bé, si no sou capaços d’aixecar del llit ,mitja hora abans de l’habitual, els vostres fills o vosaltres no us hi veieu en cor penseu que com a mal menor podeu distribuir-ho en dos petits àpats: l’esmorzar i el de mig matí. I , sobretot, poseu-hi molta imaginació per no fer de l’esmorzar, o qualsevol altre àpat, un avorriment per la rutina.

Jaume Iglésias Solà

Pediatre Emèrit

Antic president de la Societat Catalana de pediatria

Moltes gràcies per la teves paraules, de ben segur que el teu escrit portarà a moltes famílies a una reflexió sobre els seus hàbits i com aquests poden arribar a condicionar el futur dels seus fills.

També et pot interessar llegir el que la meva resta de companyes han publicat respecte aquest tema:

¿Quién les va a enseñar a comer?, per Lucia

Estimulando los sentidos {Aula magica}, per l’ Ana

Educarse para educar, per Ajonjolí

Descubriendo el color a través de la fruta {Smoothies}, per l’Heva

Dieta mediterrania y una adolescente, per la Luisa