Aquest mes de febrer a Ventanas Verdes el dediquem a productes de temporada: Cols.
Com que alguns de les companyes viuen a l'altra hemisferi, les propostes sempre acaben essent molt enriquidores, i ja tinc ganes de veure les seves propostes.
De seguida que vàren fer la proposta em van venir al cap les cols de Brussel·les que em porten amb la cistella ecològica i que sovint queden arreconades a la nevera perque bullides i amargants no els hi acabo de trobar el què.
A
ixí que com que últimament estic trobant el gust de cuinar les verdures rostint-les al forn, se'm va acudir de provar de fer-les així,, a veure si hi trobava una mica més d'encant.
I així ha sigut.
Continuen tenit el toc amargantós, però acompanyades d'un bon all i oli: Mmm!
Ingredients:
- Cols de Brusel·les
- Sal, pebre i oli
- 300 ml Oli Oleum Flumen
- 20 grams de suc de llimona
- 50 grams d'alls pelats
- 1 culleradeta de sal
Elaboració de les cols:
- Pre-escalfar el forn a 200º dalt i baix
- Retirar les primeras capes de les cols
- Escampar-les per damunt d'una safata de forn coberta la base amb paper vegetal
- Amanir amb sal, pebre i oli
- Coure durant uns 20 minuts o fins que es comencin a torrar.
Elaboració del all i oli amb la thermomix:
- Posar 50 grams de l'oli a dins el vas. Reservar els 250 grams a part.
- Afegir la resta dels ingredients i triturar: 3 minuts a velocitat 5.
- Posar la papallona al vas i en una velocitat de 2 1/2 anar afegint lentament la resta de l'oli damunt la tapa de manera que caigui en forma de fi rajolí.
- Baixar l'all i oli que hagi quedat per les parets del vas i tapa, i programar 10 segons a velocitat 2 1/2
La peculiaritat d'aquest all i oli és que al no portar ou, es conserva perfectament sense perill de salmonella, i un altre punt a favor és que no repeteix ni deix a l'alè evidència del seu rastre.
No m'agrada que l'all i oli deixi rastre.
M'agrada que les persones em deixin emprenta.
Aquesta manera de fer- las, no la coneixia, sempre las he bollit primer i despres pasat per la paella per enrrosirles. A casa ens encanten i per mes cantitad que en faci, mai ni ha prou. Haurem de probar la teva manera. Molt macas las fotos!!!!!
ResponEliminaMil petons
Que bones!! Tenen molt bona pinta i les fotos són genials!!
ResponEliminaUna abraçada!
Hola floreta!!! une cols magnifiques i un allioli encara mes magnific. Petonarro
ResponEliminaY ¿es el ajo el que ayuda a que se ligue la salsa? porque para hacer la veganesa no puse el cítrico hasta que ya había ligado la leche vegetal y el aceite, lo tengo que probar porque me gusta mucho el alioli y me da pereza hacerlo a la manera tradicional, con el mortero y mucha paciencia. En las imágenes de hoy irradias mucha energia positiva, me gustas mucho así!!! ♥
ResponEliminaEs que a las coles o las adoras o las odias, yo soy de las que las adoran. Las coles de bruselas me gustan simplemente cocidas, fijate!, aunque después de ver tu propuesta me imagino ese alioli y lo tostadito de las coles al horno y no paro de salivar desde que he visto tus fotos. Pero que buena idea la de preparar coles, cuántas buenas ideas que estoy copiando.
ResponEliminaUn besazo compi, ¿y para el mes que viene, que hacemos?
Pues yo al hilo de lo que cuenta Chelo, soy de las poco amigas de las coles, no es que las odie, pero si puedo evitar comerlas, me lo ahorro. Aunque con esta propuesta tan rica y especial y estas fotos, ahora mismo me iba para allá a disfrutarlas contigo. Un besote.
ResponEliminaVirginia "sweet & sour"
M'encanten les cols de brusel·les! I amb all i oli... què bones!
ResponEliminaPetons
Podría quedarme horas mirando tus fotos, que preciosas y con un sello tan tuyo.
ResponEliminaAmo estas coles, no puedo con el ajo, pero me encantaría disfrutar de tu propuesta, riquísima.
Un beso querida amiga
La recepta és una delícia però les fotos......són veritables obres d'art!!! T'admiro!
ResponEliminaPetonets i....bona setmana!
Olga
Pobres coles de Bruselas, con lo poco que gustan en casa.... A veces pido seis, no más, para la menestra, porque me encanta contar en un plato con una verdura en miniatura, tan mona ella... Tus imágenes las han llenado de poesía. Un beso.
ResponElimina