Coca de cireres

Després del gener, de veure l'espectacularitat de la florida dels ametllers quant encara fa fred i a un li sorprén que la Naturalesa sigui capaç d'oferir-nos aquest espectacle que es confón amb floquetes de neu, arriba de ple la primavera i els cireres florits.

Com la d'aquest cirerer japonés florit: 

 I qui no s'ha resistit mai anar a passejar per sota dels cirerers... o simplement contemplar-los, veure com les abelles festegen les seves flors...

I per fí com cada any arriben les cireres:

Cada any, aquestes cireres arriben de les mans del Lluís i la Rosa...

però enguany se'ls hi ha adelentat la Judit!

La Judit és amiga meva, i junt amb l'Andrés una de les víctimes de les meves postres, perque casi tot el que faig passa pel seu paladar per fer el tast.

Avui dedico el bloc a ella. Per tu Judit!  : ) 
Per tu que sempre ets a la meva vora fent que cada moment que compartim sigui especial.
Per la teva bona acollida.
Per entusiarmar-me amb la mitja.
Per animar-me a seguir endavant.
Per deixar-me compartir la teva vida.
Per x per x per.... per tot el que tu em dones desinteressadament, la teva amistat.

Recordo ja de ben petita, que per la primavera hem portaven almenys una vegada a Reus. Acostumava a ser el dissabte a la tarda, i aparcavem el cotxe a l'exterior del mercat. Passejant carrers amunt i avall buscant roba per vestir-nos, el meu pare que sempre ha sigut molt llèpol s'aturava davant dels forns i pastisseries a contemplar la coca de cireres de Reus.A tots ens fascinava una mica veure el llampant color de les coques, i tard o d'hora se'n comprava alguna. La única pega era la meva poca gana i trobar-me uns empipadors pinyols. Així que si esteu disposats a fer la coca, per molt empipadors que siguin els pinyols no tingueu la brillant idea de treure'ls el pinyol! Els pinyols, a l'igual que els nostres ossos, serveixen de sostén del cos de la cirera. Així que si us plau: no li tregueu l'ànima!

Aquesta coca és típica menjar-se-la per Corpus. La Judit m'explica que, pels voltants de Corpus, el típic era anar al mas a buscar les cireres, i tot seguit portar-les al forn perquè preparessin una coca que just a l'endemà es menjaven per berenar i ben poca en quedava per postres de sopar.

D'altres m'expliquen que a vegades les cireres no tenien temps d'arribar al forn, i d'altres desafortunats es trobaven el mas sense cireres perquè la canalla passant amb les bicicletes pels camins paraven a fer el seu berenar: mentre tots estaven enfilats d'alt del cirerer n'hi havia un que vigilava l'arribada del pagès, que de ben segur s'hauria enfadat en veure'ls!

Per Corpus, la gent engalana els seus balcons per honrar el pas de la processó. En d'altres pobles és típic folrar els carrers amb catifes de flors com Sitges per exemple.

La vànova inferior la vaig fer jo amb patchwork amb la tècnica del celtic. La vaig batejar amb el nom "del Purgatori" perque la seva elaboració, sobretot de l'acolxat, em van suposar 2 anys de feina, amb la qual cosa vaig pensar que ja havia passat el purgatori en vida...

Bé, espero haver-vos fet aigua a la boca; us explico com fer-la a coca:

INGREDIENTS:

(Quantitat per fer dues coques, una per vosaltres i l'altra per regalar!)

• 150g de llet
• 
  
  1 pessic de sal
• 
  
  100g de sucre
• 
  
  50g de mantega a Tªambient
• 
  
  3 rovells d'ou
• 
  
  20g de llevadura fresca
• 
  
  400g de farina.  
• 
  
  Una mica de sucre per decorar.

PROCEDIMENT:

1. 
   
   Pre-escalfar el forn a 200º dalt i baix.
2. 
   
   Posar al vas la llet, la sal, el sucre i la mantega: 1 1/2 minut+37º+V2 1/2.
3. 
   
   Afegir els rovells i la llevadura esmicolada: 10seg+V4.
4. 
   
   Afegir la farina: 15seg+V6.
5. 
   
   Amasar 2min+Vespiga. Si acabat aquest procediment veieu que se us enganxa la massa als dits, afegiu una mica més de farina i programeu 1min+vespiga.
6. 
   
   Posar la massa en un motlle untat amb oli, estirar-la amb les mans perque arribi bé a totes les cantonades de la safata, pintar la superfície amb ou batut, i deixar que dobli el volum. Un cop hagi augmentat de volum posar-li les cireres netes i seques (no treure el pinyol!), sense el tronquet i enfornar 25 minuts a 200º forn dalt i baix (eh, Cristina).

I així és com queda la coca abans de posar a coure al forn:

Abans s'enfornar també hi espolvorejo sucre convencional per la superfície perquè un cop cuita quedi més "apetitosa" a la vista.

I aquest és tot el cicle:

Espero que us hagi agradat, i ja m'explicareu com us ha sortit a vosaltres!