CREMA DE TARONJA

Ja torna a ser cap de setmana. I sembla mentida com tant sols en dos dies les de coses que un pot arribar a fer!

Tota la setmana que estic pensant: què faré aquest cap de setmana per ensenyar-vos al bloc? M'han passat mil idees dolces, totes elles eren prou atractives, però de tant pensar em vaig empanxar!

Total que quant ja tenia mig decidit que faria un pastís de pastanaga, vaig rebre un regal. L'últim regal com a comiat de l'hivern: taronges Navel. De fet tampoc m'he desviat gaire: tot queda en el color taronja.

Feia molt de temps que havia deixat de menjar taronges... no valien rés!, no semblava que vinguessin de València, sino de la conxinxina!, perquè quina altra explicació hi pot haver per unes taronges tant àcides? amb això que avui en dia hi ha de tot durant tot l'any, ja quasi havia oblidat que les taronges es consumien a l'hivern per això dels refredats.

I això va ser així fins que el Lluís i la Rosa, el primer hivern que ens coneixiem, em van començar a obsequiar amb taronges.

I quina sorpresa! ¿com podia ser que fossin tant dolces i sucoses?

Quant arriben els primers exemplars el Lluís diu: "- Té, fes-ne sucs!", i la Rosa li diu al Lluís dirgint-se a mi: "- No, que encara no són prou dolces. No corris tant a collir-les!". I jo penso: " Fer-ne suc? quin desaprofitament!, me les menjaré totes i només hi deixaré... la pell!"

Total que a casa tenim taronges vora el novembre i es pot arribar a allargar fins el juny com enguany passarà.

I al donar-me aquesta setmana les últimes taronges no puc deixar de recordar la constant pregunta al meu interior "però com poden arribar a ser tant dolces" i com cada any, mil vegades li pregunto al Lluís: "- Que les regues amb aigua dolça???".

Sembla ser que es tracta de la varietat, Navel, segons em diu el Lluís, però en el fons sé que no només es tracta de la varietat, sinó que té a les seves mans un estrany poder que converteix les taronges en una verdadera i sana gourmenderia.

Dies enrere em feien sortir al terrat que dona a l'hort per poder olor l'aroma de la flor del taronger que hi ha a l'hort. I jo penso: "Si no cal!, si tot el carrer està impregnat de l'aroma de l'únic taronger que hi ha en tot el veïnat!" Malgrat això surto, i inspiro profundament gaudint d'aquest gran plaer que ens ofereix la Naturalesa.

Veient que ja són les últimes taronges d'enguany, volia fer l'homenatge d'avui al Lluís i la Rosa, per les seves taronges, per la seva gran humiltat i manera de fer i ser. Ara ells són la meva família, i els desitjo salut i bona qualitat de vida per molts anys, i no només per poder seguir gaudint de les seves taronges, sinó de la seva companyia i gran estima. Ah! per cert, les fotografies d'aqui dalt són de la Rosa, que sempre li agrada immortalitzar aquests detalls que succeeixen al seu voltant.

Així que partint de la gran qualitat d'aquest producte no hi ha dubte que la crema de taronja que avui us presento, també és d'una gran qualitat.

Aquest tipus de crema és típicament anglesa, s'anomena "Orange Curd". S'utilitza per glassejar pastissos, com a salsa de postres, per rellenar o cobrir pastissos, tartes, galetes... Fa uns anys la meva mare va rebre d'obsequi de record d'Angleterra la "Lemon curd", les dues en vam quedar impressionades, i amb l'idea que si algú ens deia que anava a Angleterra li encomanariem una petita comanda. Gràcies a la thermomix ja no cal, me la faig a casa i amb productes autòctons.

No cal dir que a l'igual de taronges es pot utilitzar qualsevol altre cítric. També vull dir-vos que els cítircs ha de tenir un protagonisme molt important en la nostra dieta. És una de les fonts principals de vitamina C, a l'igual que el julivert (que un cop cuit perd la vitamina), i que igual que la taronja, llimona i mandarina, les maduixes i kiwis són fruites riques amb vitamina C. La vitamina C és un potent antioxidant, per això el suc de llimona evita que s'engreixin els xsmpinyons i les carxofes quant els tallem.

Bé, prou parrafada!

Solsament dir que llàstima que no en pogueu ensumar l'olor... i llepar-vos els dits. Si us decidiu a fer-lo en quedareu impressionats!

La recepta està extreta del llibre de "Repostería y pastelería con thermomix":

 

INGREDIENTS:

• 250g de sucre
• la pell d'1 taronja sense rés de blanc
• 200g de suc de taronja natural
• 120g de mantega a Tªambient
• 4 ous

ELABORACIÓ:

1. Pulveritzar el sucre: 30 segons+V progressiva 5-10.
2. Incorporar-hi la pell de taronja. Programar el mateix temps i velocitat.
3. Afegir el suc de la taronja, la mantega i els ous. Programar: 20 minuts+90º+V4.

Amb calent posar dins un pot de vidre nét i tapar, deixant el mínim espai possible d'aire. D'aquesta manera s'aconsegueix fer el buit. De totes maneres jo sempre la guardo a la nevera. Temps de conservació: un mes.
Aquest ha estat avui el meu esmorzar, acomapanyat d'un deliciós té de taronja dolça del Racó del Te.