Sobre mi

Gormanderia.

Així és com anomena la meva àvia a totes les coses dolces, és a dir les llepolies.

Em vaig passar tota la infancia i joventut a la seva cuina. A l’escalfor dels seus fogons hi vaig aprendre tot el que sé i sóc.

Aquest blog neix per homenatjar a la meva àvia: la meva gormanderia predilecte! i a totes les dones de la meva família que tant m’han aportat. Moltes gràcies

L’origen “gramàtic” gourmenderies ve de:

A mesura que el blog anava creixent, aquest mot ha anat evolucionant fins el punt que ara mateix qualsevol cosa que em resulti atractiva esdevé per mi una gourmenderia.

Les meves gourmenderies predilectes són:

• Tricotar sota l’om
• Estirar-me i contemplar el pas dels núvols
• Fer ganxet o patchwork al balancí vora el foc
• Fotografiar dolços
• Dir ”Bon dia!” a la meva cunilleta
• Somiar i somiar desperta!
• Cuinar pels que m’estimo
• Gaudir de les estacions mentre surto a fer exercici (i si vaig acompanyada encara millor!)
• El vol ras de les orenetes
• Percebre instants màgics que podrien ser fotografiats si portés la càmara al damunt
• i sobretot compartir tot el que faig. Per això existeix aquest bloc.

Però per poder fer tot això abans he de complir amb tot un munt d’obligacions! i per això massa sovint em trobo que no puc publicar tant com voldria, o no puc visitar tots el blogs que voldria.

• Sóc riallera i exageradament responsable
• M’esforço a tenir una actitud positiva
• Tinc molta paciència
• No entenc la inestabilitat de la informàtica ni de la borsa
• Em considero lluitadora
• M’agrada fer que els del meu voltant se sentin bé
• Em costa gestionar el mal humor dels altres ja que crec que és un sentiment domable
• M’agrada molt la xocolata, encara que potser no tant com la Somba
• M’encanta aixecar-me d’hora i gaudir del lent despertar mentre contemplo el jardí i visito els blogs que segueixo o repasso la llista de mails
• Penso que qui té un amic té un tresor, i em dol sentir que no tothom pot ser digne de la meva amistat
• M’agradaria que per part de les institucions políques existís el respecte i la responsabilitat.
• També estaria bé, com a sentiment global, que el fet de pertanyer a una altra cultura o parlar una altra llengua s’interpretés com un enriquiment cultural
• No prentenc fer-me rica –tot i que de vegades compro algun numero de sorteig- la única cosa que vull es poder portar una vida digne
• Visc en un poble
• M’agrada molt la pau i portar una vida sosegada
• i m’agradaria que tothom em tractés amb respecte.

El meu lema és: “compartir és estimar”.

Si després de llegir tot això creus que t’has embafat de tant de sucre, potser que no segueixis mirant rés més del blog  ; )

Agraeixo molt la teva visita.