Aquest plat d'arròs ha estat present a casa al llarg de tot aquest hivern.
Un cop al mes, més o menys, l'he estat cuinant, ja que té molt bona acceptació a casa: és molt gustòs per ells, i per mi resolutiu.
La combinació de l'arròs amb verdures la trobo molt bona, equilibrada i versàtil ja que tant serveix de primer plat, com d'acompanyament d'un peix, carn o ous.
Aquest mes a Ventanas Verdes hem volgut que els germinats siguin els protagonistes dels nostres plats.
De totes les propietats i cultiu us en parlaran algunes de les meves companyes més il·lustrades.
Un cop es va escollir l'ingredient del mes, de seguida vaig tenir clar quin seria el meu plat!
Germinar.
Aquesta primavera encara que dropa, m'ha deixat gaudir del seu despertar veient els primers brots germinar al camp.
Sempre m'ha impressionat aquest acte de força per part de la naturalesa.
Qui la desperta? És una pregunta que sempre em feia.
Ara ja sé que són les hores de Sol sobre la saba són les que determinen la tardor o la primavera.
I aquest mateix efecte misteriós és el que a vegades em sorpren en les relacions humanes.
Què fa que coneguem a persones i s'estableixi una relació de vincle?
M'agrada molt veure germinar la primavera i sentir germinar una nova amistat.
Són coses que em fan sentir molt viva.
Germinar.
Ingredients:
- 350 grams d'arròs basmanti
- aigua, 1 all, sal i oli
- 1 all trinxat
- 1 pebrot verd tallat en juliana
- 1/2 pebrot vermell tallat en juliana
- 1 pastanaga tallada en juliana
- 250 grams de xampinyons tallats a quarts
- 200 grams de ceba tallada en juliana
- 1/2 culleradeta de curry
- 1 culleradeta de cúrcuma
- 1 pessic de pebre vermell picant
- 100 grams de salsa de soja
- 1 pot de germinat de soja
Elaboració:
- Coure l'arròs: Omplir una olla amb aigua, afegir un raig d'oli, un gra d'all pelat i sal. Quant arrenqui el bull tirar-hi l'arròs i coure a foc viu el temps que indiqui el paquet. Un cop cuit: escòrrer, i reservar en un bol.
- Agafar la wok i afegir-hi un raig d'oli. Quant aquest estigui calent afegir-hi l'all trinxat i remanar. Seguidament afegir les verdures en juliana i saltejar a foc viu. Un cop les verdures estan casi cuites, hi afegim la salsa de soja i les espècies. Remanem bé i per últim hi aboquem els brots de soja. Deixem coure tot plegat una estoneta, i seguidament ho aboquem al bol on hem reservat l'arròs i ho remamem bé.
Un consell: des que la meva amiga Anne em va explicar totes les propietats beneficioses de la cúrcuma (gran poder antioxidant, com també la del pebre vermell i fruites/verdures de colors vius) que pràcticament la incorporo a tots els guisats i cremes de verdures. La seva presència de forma discreta, a part d'aportar un bonic color, enriqueix en propietats saludables els plats servits a taula, d'una manera molt senzilla.
No us oblideu de passar per les altres Ventanas Verdes i veure les seves propostes. És un grup molt ric en varietat d'estils, idees, maneres de viure, i com sempre les propostes tenen una intencionalitat en comú: una finestra oberta a una vida saludable.
Heu fet noves amistats últimament?
Us sorpren com neix el bon rollo entre les persones?
Fa temps que no veieu un amic i quant us el retrobeu sembla que havieu deixat la conversa fa només unes hores?
Aquesta entrada va dedicada a la bellesa de les relacions humanes (les del bon rollo), i per tant a tots vosaltres que malgrat la meva vida tant poc social, seguiu venint a visitar-me.
Moltes gràcies
Hola mi niña, la cúrcuma la como hasta para desayunar, en el pan con aceite y un poco de levadura nutricional, no te puedes imaginar lo rico que está. Me llevo tu plato, en especial la salsa para aderezar mis platos de arroz. Feliz fin de semana ♥
ResponEliminaAvui has fet un plat dels que a mi m'agraden. Un punt exòtic, saludable i a l'hora senzill. L'amistat s'ha de cuidar i pot ser què en els temps en que vivim, no ho fem massa. També és veritat que si l'amistat és de debò la tens per sempre. Una abraçada.
ResponEliminaMe encanta Gloria y como dice Ana la cúrcuma me encanta. Buena propuesta. Besotes.
ResponEliminaUn plat deliciós, Glòria!!!
ResponEliminaEstic contenta de retrobar-me amb una nova entrada la teu blog, ja et trobava a faltar!!!
Les amistats són realment sorprenents, et sorprenen per bé i per mal. Nosaltres, que no passem els millors moments econòmicament, ens han sorprès persones de les quals mai pensaves que en rebries ajuda i d'aquells que fa temps que tens a prop, amb les quals et pensaves que hi podries comptar per qualsevol cosa no es dignen ni a preguntar si estem bé. Estem bé, clar, som forts, tenim molta capacitat de superació, però això no vol dir que també necessitis dels demés, igual que els demés poden necessitar de tu. I llavors hi han les noves amistats, que surten com bolets a la tardor, de cop hi volta, ahir no hi eren i avui hi són, pel que faci falta. I també hi han aquelles amistats que en algun moment han caminat pel mateix camí que tu i en un moment donat els camins es van separar però que continues trobant-los a faltar. Però la vida és així, un anar i venir de persones al nostre voltant. Saps, un dels retrobaments més especials, i no fa gaire temps, va ser amb un antic amic d'infància, veí, company de classe... va ser molt especial! Anava amb els meus fills i fins hi tot ells se'n varen adonar, hi havia hagut una amistat molt especial. Jo em pensava que les amistats de quant ets petit són circumstancial, però crec que no.
Gràcies bonica per la teva recepta i que passis un molt bon cap de setmana! :)
¡Qué plato delicioso y qué entrada tan hermosa!. De la primavera me fascina ver cómo cada año de la naturaleza todo brota y nos regala esta inmensa explosión de vida y color. Yo suelo hacer con brotes de soja un mix de verduras pero este plato tuyo me parece muy resultón para una cena o acompañamiento. ¡Gracias guapa por esta entrada, rica receta, precioso texto y bellas fotos!. Un besote y buen fin de semana,
ResponEliminawww.cocinaamiga.com
Yo este plato lo hago siempre, lo mismo lo hago con pasta integral, de ambas maneras me encanta.
ResponEliminaComprenderás que desde que desccubrí como germinar en casa nunca más me ha faltado un brote para decorar.
Besos amiga.
Que tiernita estas hoy Gloria ¿te achuchamos un poco? en casa preparamos mucho arroz con verduras salteadas tipo asiátivo, por llamarlas de alguna manera porque en China no lo hacen jaja nos gusta mucho el toquecito que le da la salsa de soja. Feliz fin de semana!!!!
ResponEliminaHola bonica!!! Aquests tipus de plats a casa fa temps que funcionen això si queda apuntat lo de la curcuma fins ho tot crec que no en tinc, però aquest tocs exòtics ens encanten.
ResponEliminaL´amistat....paraula que gairebe tothom la te a la boca sense posar-hi gaire sentit... amics en tins molts!!!, el meu amic,.... la meva amiga.... jo tinc moltes amistats MGlòria..amics pocs, molt pocs...els que de veritat ho ha demostrat ...els que sempre estan amb tu .
Jo no et conec...però crec que fariem bones migues, nomes necessito xerrar i una tassa de té.
Petonets maca!!!
Com m'agrada l'arròs amb verdures saltejades al wok. És una molt bona manera de menjar verdures, el que no tenia controlat són les propietats de la cúrcuma, no la faig servir gaire perquè mai hi penso però prenc nota i a la propera no hi faltarà. Interessant aquesta reflexió sobre germinar... ;-)
ResponEliminaL'amistat germina...
ResponEliminaNani
Ara ja no ens caldrà demanar al xino...amb aquesta recepta teva farem meravelles. Petons.
ResponEliminaJo sóc de les tímides, per això m'agrada cuidar les meves amistats. En la distància, realment les trobo a faltar, però avui en dia, en un moment podem establir conversa amb molts mitjans, podem estar tot el dia conecats sense sentir que fa mesos que no ens veiem. I quan ens veiem, és com si haguessem estat parlant durant aquests 10 anys que portem més separades físicament. Una abraçada!
ResponEliminaBonic homenatge als germinats i a l'amistat! Es bonic poder comptar amb les persones, però tambè a vegades penses que hi sòn, i no hi sòn. L'amistat es un fil extrany, quasi be com el fil vermell del que parlen els orientals, però quan está ben ters entre dues persones, no és solta ni és talla.
ResponEliminaBon cap de semana!!!!!
La teva entrada m'ha arribat al cor i alguns dels comentaris que han fet les teves seguidores, també. Has tocat un tema amb el que de fa molt temps estic molt "sensible". Ja fa gairebé dos anys que vaig tenir una desil·lusió molt gran amb una persona a la que considerava amistat; i crec que...encara no m'he recuperat. I saps què és el que em fa més por??? No tornar a sentir germinar una nova amistat per por a perdre'l. Com diu la dita...."gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou".
ResponEliminaUn petó ben fort!!!!
Olga
Aquest arroç germinará als meus fogons no ho dubtis... UN POST PRECIÓS
ResponEliminaGracies AMIGA :)))
Conxita