Galetes de xocolata {amargant}










Aquestes galetes van arribar a casa per compensar un deliciós pastís de xocolata que va passar directament del forn a mans d'un bon amic, en concret us parlo de la tarta de xocolata amb taronja confitada.

Per voler compensar la pèrdua, el dol que es va viure pel pastís de xocolata no tastat,  vaig fer aquestes galetes potenciant l'aport de la xocolata negre.

I com a resultat tenim una gormanderia que hauria de ser dolça i ha resultat amargant pel meu gust.






Potser a alguns de vosaltres us resultarà agradable, de fet a casa i fora de casa va agradar molt aquesta galeta, però quant prepares algo amb molta il·lusió i no acaba essent el que esperaves, resulta amargant.

I això és el que els hi ha passat aquestes galetes.





Mentre em menjava una d'aquestes galetes em recordava de la meva bona amiga Sònia, que sàbia com és, tot sovint m'ha de recordar que no tothom és com jo, no tothom em pot entendre,  que poso masses sentiments en tot allò que faig, per tant em creo unes prespectives inassolibles pels altres i com a conseqüència em disgusto.


Per això avui em sento com aquestes galetes: que són rares.

Van ser creades amb il·lusió per donar dolçor i en canvi em resulten de gust amarg, perque no han acabat essent el que jo esperava d'elles. Mai vaig imaginar que em diria que NO a unes galetes de xocolata...

I això mateix passa a la vida: que no tothom veu les coses de la mateixa manera. El que per uns és dolç, per altres és amarg.





Ingredients:

  • 250 grams de farina
  • 125 grams de cacao en pols
  • 1/2 culleradeta de llevat en pols
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 115 grams de xocolata negre fondant
  • 125 grams de mantega
  • 325 grams de sucre
  • 2 ous ecològics
  • 1 culleradeta d'extracte de vainilla
  • 1 paquet de "peptitas Chunks"
Elaboració:
  1. Pre-escalfar el forn a 160º
  2. Tamisar la farina, el cacao, el llevat i la sal en un bol. Reservar.
  3. Fondre els 115 grams de xocolata amb la mantega tallada a daus. Reservar.
  4. Batre fins a barrejar la xocolata desfeta, el sucre, els ous i la vainilla.
  5. Afegir a poc a poc la barreja de la farina fins a integrar gradualment.
  6. Per últim afegir-hi el paquet de les "peptitas chunks", i barrejar.
  7. Amb l'ajut d'una cullera dispensadora de gelat, repartir la massa damunt safata de forn folrada amb paper vegetal, deixant un espai entre elles d'uns 5 cm. Amb el cul d'un got enfarinat aixefar la bola de massa perque agafi la forma de galeta plana.
  8. Coure uns 15 mintus, retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.
Font:  Cookies, Martha Stewart









Parlant de la xocolata, em ve al cap el fantàstic llibre d'Aldous Huxley, Un món feliç.

El vaig llegir durant l'adolescència sota la tutela d'una de les persones més influents a nivell cultural de la meva joventut:  la Isabel Pahísa, professora de llengua catalana a l'institut.

Es tracta d'una novel·la de ciència ficció escrita al 1932, i m'impresiona la imaginació visionària d'aquest autor.

La novel·la transcòrre al Londres del 2540 dC i descriu una societat on l'Estat controla la vida dels individus classificant-los en rígides classes socials, individus que busquen la diversió en la droga que ells anomenen "soma", el consumisme i el sexe, i s'han eliminat les possibles fonts de patiment com l'amor i la família. Per tant les criatures neixen dins d'ampolles, i la mort és compensada amb un tros de xocolata.

Visionari, oi?





Quant surt al balcó,
només veu la grisor
d'un cel emboirat;
de vegades, la lluna,
com un dèbil punt blanc,
llueix en el cel
i trenca la foscor.
Foscor de pensaments
quant els moments
esdevenen gelats
i no hi ha branques tendres
on fer-se fort.
Es pot veure la tristor
presa en llàgrimes
que, silent,
li llisquen galta avall
quant veu
que encara que no ho vol,
és un engruna
d'un món agressiu
on no se sent lligat.
Amb enorme lentitud,
veu passar la vida
al seu davant
massa buida,
només l'omplen quatre somnis
que no són rés més
que dues unces
de cruel felicitat.

-Jaume Marín-

12 comentaris:

  1. Princesa meva!!! la vida es així dolça i amarga...ara... jo amb 325g de sucre les veig molt dolces però qui les fa... mana, tal com el que paga...mana...això és el que és diu! Ves per or, el que deiem, tu les fas i les veus d´una manera...jo les rebo i les veig d´un altra...dolces, delicioses i per acomoanyar-les amb un té que m´encanta o amb llet freda....com la xocolata desfeta...ummmm! petonet maca i bon CDS:

    ResponElimina
  2. Va!! una mica d'alegria, que no n'hi ha per tant. Que com be diu la dita castellana "A nadie le amarga un dulce". Doncs som-hi, que no ha estat res. Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. uiuiui como estamos hoy, unas galletas de chocolate no pueden dejarte con ese humor, seguro que en casa las hubieramos disfrutado, somos chocolateros, chocolateros y cuanto más amargo mejor, seguro que después de escribir estas lineas te has sentido mejor y si no es así ya sabes dónde nos tienes ;)
    Un besote

    ResponElimina
  4. Tiene que estar muy rico.
    Sabes que estoy de sorteo??? Te dejo el enlace por si no te has apuntado y te apetece participar termina el próximo día 25 de este mes.
    http://cocina-trini.blogspot.com.es/2013/03/sorteo-la-cocina-de-trini-altea-en.html

    ResponElimina
  5. Vamos, que tenemos dias buenos y malos y también momentos. Tus galletas debes disfrutarlas igual, seguro que tienen dulzor y tu no te has dado cuenta.
    Mañana será otro dia, besitos amiga.

    ResponElimina
  6. Aquestes són perfectes per als amants de la xocolata!!! ..i per als que no ho són....és una primera cita genial!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  7. Ainnn... qué día... Estas galletas solo con la pinta alegrarían el alma de cualquier chocolater@ ;D. Un besote guapísima.

    ResponElimina
  8. Tienen una pinta riquísima! Yo no me he leído "Un mundo feliz", pero tengo ganas, sobre todo después de tu explicación. No sabía lo del chocolate. ;) Un beso!

    ResponElimina
  9. Et comprenc a mi si una cosa no em queda com jo "somniava" tinc un disgust, m'ho prenc massa a pit. Ara veient-te a tu penso que no sóc jo sola i que potser si que ens ho hem de prendre amb més humor...i de segur que les galetes estan ben bé, elles no tenen cap culpa!

    ResponElimina
  10. Un pecado de chocolate en el que caería sin pensarlo dos veces! se ven ideales! un beso

    ResponElimina
  11. Glòria, ahir abans d'anar a dormir llegia aquesta entrada des del móbil (des d'allí no et puc deixar comentaris) i vaig pensar, quanta raó té. Però no et preocupis, crec que la vida de mica en mica a nosaltres també ens hi tornarà amargant, sense voler-ho ser, però és així. De totes maneres ens hi resistim i mentre, el nostre cor es va ferint, a poc a poc, com aquelles parets que pel pas del temps i la humitat s'hi van desprenent la pintura, lentament. Ho sento, potser estic una mica melancòlica, per això no escric, per això tinc els blocs tancats i barrats. De totes maneres hem d'intentar deixar de costat l'amargor dels demés i buscar la dolços, que n'hi ha, encara que costi de trobar, tots la tenim tancada en pots a la cuina i moltes vegades no la sabem utilitzar de la manera adequada.
    De totes maners unes galetes de xocolata no poden ser mai amargants, i menys sortides de la teva cuina, serà que no les han sabut gaudir.
    Petonets, guapa, i molts d'ànims, trobaràs la dolçor, potser no en les persones que tu creus però n'hi han d'altres, vindran a tu, ja ho veuràs.

    ResponElimina
  12. Gloria, ya me impresionó la tarta de chocolate y naranja, dos de mis ingredientes favoritos (adoro los cítricos), pero estoy descubriendo una nueva adicción al chocolate amargo. Es como una competición a ver si soporto un % más amargo cada vez. De todas formas, si a tí te ha parecido un poco excesiva, se le pone más azúcar la próxima vez y listo. No pasa nada. Desde luego, la pinta es estupenda.

    ResponElimina

Moltes gràcies per la vostra visita a Gourmenderies,
Mglòria