Galetes de xocolata {amargant}

Aquestes galetes van arribar a casa per compensar un deliciós pastís de xocolata que va passar directament del forn a mans d'un bon amic, en concret us parlo de la tarta de xocolata amb taronja confitada.

Per voler compensar la pèrdua, el dol que es va viure pel pastís de xocolata no tastat,  vaig fer aquestes galetes potenciant l'aport de la xocolata negre.

I com a resultat tenim una gormanderia que hauria de ser dolça i ha resultat amargant pel meu gust.

Potser a alguns de vosaltres us resultarà agradable, de fet a casa i fora de casa va agradar molt aquesta galeta, però quant prepares algo amb molta il·lusió i no acaba essent el que esperaves, resulta amargant.

I això és el que els hi ha passat aquestes galetes.

Mentre em menjava una d'aquestes galetes em recordava de la meva bona amiga Sònia, que sàbia com és, tot sovint m'ha de recordar que no tothom és com jo, no tothom em pot entendre,  que poso masses sentiments en tot allò que faig, per tant em creo unes prespectives inassolibles pels altres i com a conseqüència em disgusto.


Per això avui em sento com aquestes galetes: que són rares.

Van ser creades amb il·lusió per donar dolçor i en canvi em resulten de gust amarg, perque no han acabat essent el que jo esperava d'elles. Mai vaig imaginar que em diria que NO a unes galetes de xocolata...

I això mateix passa a la vida: que no tothom veu les coses de la mateixa manera. El que per uns és dolç, per altres és amarg.

Ingredients:

• 250 grams de farina
• 125 grams de cacao en pols
• 1/2 culleradeta de llevat en pols
• 1/2 culleradeta de sal
• 115 grams de xocolata negre fondant
• 125 grams de mantega
• 325 grams de sucre
• 2 ous ecològics
• 1 culleradeta d'extracte de vainilla
• 1 paquet de "peptitas Chunks"

Elaboració:

1. Pre-escalfar el forn a 160º
2. Tamisar la farina, el cacao, el llevat i la sal en un bol. Reservar.
3. Fondre els 115 grams de xocolata amb la mantega tallada a daus. Reservar.
4. Batre fins a barrejar la xocolata desfeta, el sucre, els ous i la vainilla.
5. Afegir a poc a poc la barreja de la farina fins a integrar gradualment.
6. Per últim afegir-hi el paquet de les "peptitas chunks", i barrejar.
7. Amb l'ajut d'una cullera dispensadora de gelat, repartir la massa damunt safata de forn folrada amb paper vegetal, deixant un espai entre elles d'uns 5 cm. Amb el cul d'un got enfarinat aixefar la bola de massa perque agafi la forma de galeta plana.
8. Coure uns 15 mintus, retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.

Font:  Cookies, Martha Stewart

Parlant de la xocolata, em ve al cap el fantàstic llibre d'Aldous Huxley, Un món feliç.

El vaig llegir durant l'adolescència sota la tutela d'una de les persones més influents a nivell cultural de la meva joventut:  la Isabel Pahísa, professora de llengua catalana a l'institut.

Es tracta d'una novel·la de ciència ficció escrita al 1932, i m'impresiona la imaginació visionària d'aquest autor.

La novel·la transcòrre al Londres del 2540 dC i descriu una societat on l'Estat controla la vida dels individus classificant-los en rígides classes socials, individus que busquen la diversió en la droga que ells anomenen "soma", el consumisme i el sexe, i s'han eliminat les possibles fonts de patiment com l'amor i la família. Per tant les criatures neixen dins d'ampolles, i la mort és compensada amb un tros de xocolata.

Visionari, oi?

Quant surt al balcó,

només veu la grisor

d'un cel emboirat;

de vegades, la lluna,

com un dèbil punt blanc,

llueix en el cel

i trenca la foscor.

Foscor de pensaments

quant els moments

esdevenen gelats

i no hi ha branques tendres

on fer-se fort.

Es pot veure la tristor

presa en llàgrimes

que, silent,

li llisquen galta avall

quant veu

que encara que no ho vol,

és un engruna

d'un món agressiu

on no se sent lligat.

Amb enorme lentitud,

veu passar la vida

al seu davant

massa buida,

només l'omplen quatre somnis

que no són rés més

que dues unces

de cruel felicitat.

-Jaume Marín-