Crema de Coliflor {l'amistat és addictiva}





Potser que no t'agradi la coliflor.
Que la seva olor al coure's et repel·leixi.
Deixa't sorprendre per aquesta exquisités!

...


La florida de les mimoses és tan espectacular com la dels ametllers. Que en mig d'un hivern pelat la naturalesa ens brindi aquest regal em produeix una alegria indescriptible.
I que la meva amiga Maite arribi del seu mas amb aquesta branca per mi, és un detall molt mimós.
L'entrada d'avui la dedico a tots els meus amics.





Per mi l'amistat no té edat ni génere.

L'amistat no es busca, es troba.

És veritat que qui té un amic té un tresor.

I també és veritat que no puc ser amiga de tothom.

Només algunes persones amb les que hi tinc una afinitat especial, són mereixedores de compartir aquest sentiment amb mi.







Arrel de l'aparició de totes les reds socials he prés consciència que no em puc considerar una persona sociable. I que dins del sac de l'amistat, des del meu humil punt de vista, s'hi encabeixen d'altres tipus de relacions que haurien de prendre un altre nom diferent del d'amistat.

Però també vull remarcar que arrel del blog he conegut a persones que m'han fet obrir el meu concepte d'amistat, persones a les qui admiro per ser com són, i que em fan meravellar de com poden arribar de ser d'especials alguns éssers humans.







Va ser ella qui em va convèncer que aquesta crema em faria adorar a la coliflor, i que cada setmana quant m'arribi la cistella ecològica desitgi trobar-m'hi aquesta verdura de forma tan curiosa.

Fixeu-vos si trobo boníssima aquesta crema, que la veig completament àpta per treure a taula un dia d'invitats!

Només us dic que proveu de fer-la i que descobrir per vosaltres mateixos un nou concepte de la coliflor.





Ingredients:
  • 1 coliflor ecològica
  • 2 patates mitjanes ecològiques
  • aigua
  • 1 pastilla de caldo de pollastre, que pots substituir per sal i oli (més saludable!)
  • pebre
  • nou moscada
  • 4 formatgets light
  • Sésam per decorar
Elaboració tradicional:
  1. Rentar i trossejar la coliflor i les patates.
  2. Posar dins l'olla, cobrir amb aigua.
  3. Afegir: pastilla de caldo esmicolada, el pebre i la nou moscada.
  4. Coure 30 minuts.
  5. Un cop cuita deixar refredar una mica, afegir els formatgets i triturar.
  6. Servir calenta acompanyada de sésam pel damunt.
Elaboració amb thermomix:
  1. Rentar i trossejar la coliflor i les patates.
  2. Posar dins el vas, afegir la resta d'ingredients -excepte els formatgets- i cobrir amb aigua.
  3. Coure: 30 minuts+Varoma+Velocitat 1
  4. Acabat el temps esperar a que la temperatura disminueixi fins a 80º, afegir els formatgets i triturar: 1 minut+Velocitat progressiva 5-7-10.
  5. Servir calenta acompanyada de sésam pel damunt.









Ara mateix, no se m'acut millor manera de compartir aquesta crema de coliflor que amb un bon amic.




{Mimeu a les vostres amistats}

24 comentaris:

  1. M'encanta tot! sempre em sorprens! unes fotos PRESIOSES! un text molt bonic, i un plat exel·lent!

    ResponElimina
  2. Jo també tinc alguna sorpresa molt de tant en tant, i m'he trobat amb persones, com diu la meva mare, de bona raça, tot un mèrit, vivint en els temps en que vivim. I això que amb els anys, cada cop em sorprenent menys coses. Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. PEL PLAER DE CUINAR: Jo de vegades també em sorprenc a mi mateixa! Suposo que tot plegat és fer les coses amb amor.

    MERCÈ: Precisament perque cada vegada em sorprenen menys coses, me n'alegro molt de conèixer a gent en que hi pugui fer amistat. I per això l'entrada d'avui dedicada a l'amistat: pels vells/bells i nous/bells amics.

    ResponElimina
  4. Glòria... que bonic!!! Les fotos, la recepta, molt ben millorada, i el text! Moltes i moltes gràcies!
    Tens raó, aquesta crema sorprèn. Ja t'ho vaig dir, no sóc massa amant de fer coliflor, però aquesta crema és extraordinària, i amb el teu toc personal ha de ser sublim. La provaré amb els formatgets, segur que als meus fills els hi agrada encara molt més.
    Jo tampoc sóc massa sociable, em refereixo que em senti a gust de seguida amb la gent que m'envolta, em costa una mica, potser per això no tinc masses amics de carn i ossos, jeje, encara que em diuen que si, que m'obro molt de seguida i tinc do de paraula, però amb passa que quan veig classisme en les relacions entre persones llavors em tanco en banda, i potser tinc aquesta sensació que no ho soc.
    Bé, guapa, no me'n canso de mirar els fotos, són precioses, m'encanta el desenfoc que has aconseguit en certes parts de la mimosa, i de donar-te les gràcies per fer-me esment a l'entrada.
    Una molt forta abraçada!

    ResponElimina
  5. Ha de ser deliciosa, jo la tinc a pendents...
    Petonets

    ResponElimina
  6. GEMMA: bonica. Les persones que volen mostrar pertànyer a una altra classe social, no són dignes de la nostra companyia. De fet cada vegada costa més trobar a persones dignes, i per això em meravello cada vegada que en trobo alguna. Aprofito l'avinentesa per dir que em sembla molt important el caire nou que li dones al teu blog, fent-lo encara molt més proper a una realitat ben quotidiana. Espero poder seguint de la teva grata companyia.

    ResponElimina
  7. Quina entrada més bonica! La veritat és que, els blogs, ens permeten conèixer gent amb afinitats paregudes (l'amor a la cuina, fotografia...) d'una manera que al principi no hagués pensat. Jo tampoc soc de pàgines socials, encara que tinc. Quan vull saber d'un amic li fique un missatge al mòbil jaja

    I la crema molt bona. De coliflor ja he probat avans, fins i tot tinc la recepta la blog. Et recomane, si t'agrada, ficarle per damunt bolets laminats y dorats previament. Van genial!

    Besets

    ResponElimina
  8. Por aquí no tenemos mimosas pero me llevo con mucho cariño una florecita, creo formar parte de alguna manera de ese precioso ramo que nos muestras ♥

    ResponElimina
  9. CATIEU: Treu la recepta de pendents i activa-la! Us sorprendrà i fins hi tot pot ser que es converteixi la preferida de l'Annie!

    BEATRIZ: prenc nota del'acompanyament de bolets. Aquest vespre mentre sopava he preparat de nou crema de coliflor per demà dinar, així que canviaré el sèsam pels bolets fregidets i laminats. Merci!

    ResponElimina
  10. HEVA: Preciosa metafora! Y sí, tu formas parte de este precioso arbol.

    ResponElimina
  11. Preciosa tu entrada querida amiga, te encuentro toda la razón y a mi me pasa igual, los amigos se van encontrando en el camino y no podemos llegar a ser amigos de todos, pero si conectamos con personas especiales y con esas personas yo intento profundizar un poco más.
    Me llevo tu crema, yo amo la coliflor, esta semana la haré ya que nos anunciaron nieve, luego de haber tenido deliciosos 15 grados.
    La mimosa me encanta, en Chile le llamamos aromo, por su aroma tan especial.
    Una cosa, que es el ingrediente que viene luego de la nuez moscada?, no lo entiendo.
    Besos y felíz domingo.

    ResponElimina
  12. Esto es como tu rica crema, que además de adictivo, tiene algo más... es un mundo especial y sorprendente. Es como el florecimiento de las mimosas y los almendros en invierno, nos llena la vida de alegría y buenos momentos "compartiendo mesa" con hermosas personas. Gracias preciosa ;D. Un besote,

    www.cocinaamiga.com

    ResponElimina
  13. KAKO: Por esto tengo tantas ganas de verte en persona, y devolverte el abrazo virtual en real.

    IRATXE: Creo que nunca había leído unas palabras tan hermosas.. me has emocionado!

    ResponElimina
  14. una emotiva entrada y que comparto tambien.
    Y un a receta bien buena y sana con buenos productos y mas ecologicos
    bona setmana
    peto

    ResponElimina
  15. Wualaaaa!!! que maca aquesta entrada, oi que si!!!! la xorrada mes petita e insignificant regalada per un amic és el millor regal del món, i la mimosa es un bon regal....al camp perdut que tinc prop de casa hi ha mes ginesta que mimosa, però també m´agrada el seu color....ah! la crema, ja és un clàssic a casa, els nens no poden veure la coliflor, però jo amb crema he fet que s´enamorin d´ella, un luxe!!!
    Petonet gran!

    ResponElimina
  16. Com sempre unes boniques paraules, unes imatges precioses i una recepta boníssima.

    ResponElimina
  17. MIQUEL: cada vegada tinc més ganes que m'invitin a un event en que tu hi siguis per conèixer-te.

    CHEZ SILVIA: tu ets de les meves! En que significa molt més un regal insignificant i imprevist que no pas els imposats socialment. En aquest aspecte crec que hauria de ser més generosa, perque cada comentari el rebo com un regal. Moltes gràcies!

    TINTA CIRERA: moltes gràcies! Segur que si sabés dir-les en francés com tu, sonarien molt bé amb l'accent tan melancòlic!

    ResponElimina
  18. M'has tornat a deixar sense paraules. No puc dir res.....
    M'encanta la reflexió sobre l'amistat i la frase "Sigues mimosa amb les teves amistats". Molt emocionant....
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  19. Hola preciosa, leí esta entrada en el móvil que no me deja comentar y la tenía apartada hasta hoy que he tenido un ratito. Totalmente de acuerdo, no podemos ser amigos de todos, pero si transmitirles cariño ese amor del que se habla a nivel espiritual, aunque en ocasiones no es fácil.
    Tanto el post como la boda que tuve el sábado de mi mejor amigo era lo que necesitaba para levantar un poquito cabeza. En esta ocasión eres tu la que me permite ver el sol. Un beso muy grande ♥

    ResponElimina
  20. OLGA: Em sembla que noto la primavera, per això la mimosa ha tingut aquest efecte sobre mi. I crec que un dels sentiments més hermosos que podem sentir els humans és el valor de l'amistat. Recorda als teus amics lo important que són per tu. Ells et tornaran el regal.

    ANA: Que fuerte que sea yo tu Sol! Te dije que necesitaba ser yo en el blog, y tu me diste las claves para ser yo misma. Tu eres mi chaman. Y mi amiga.

    ResponElimina
  21. Tens raó, ens anem trobant a gent pel camí i encara que amb tots tenim "amistat", uns són diferents d'altres, no són ben bé amics, però aquesta relació diferent els fa especials.
    Igual d'especial que aquesta crema, la vaig a provar a veure si també em faig amiga d'ella, perquè fins ara no he tastat cap crema de bròquil que em faci sentir res especial per ella.
    Petonets maca

    ResponElimina
  22. A mí me encanta la coliflor, Glòria, así que conmigo cuenta...
    Aparte de la cremita y de celebrar la amistad contigo, me he dejado seducir por ese precioso ramo de florecillas amarillas. Qué fotos tan lindas, chiquilla.
    Besitossssssssssss

    ResponElimina
  23. Avui per sopar, la tastarem! Gràcies per la recepta, les fotos i el consell de ser mimosa ;-)

    ResponElimina
  24. Sabes que ando a mil y no había visto esta entrada. Que bonito lo que habla de la amistad. Comparto todo lo que dices. Me alegro tener un blog ya que me ha hecho conocer a muchas personas estupendas y tu ya sabes que eres una de ellas. Muchos bss y me llevo tu crema que a mi me encanta.

    ResponElimina

Moltes gràcies per la vostra visita a Gourmenderies,
Mglòria