Petonets de cirera

Diuen que els petons són com les cireres, un et porta a un altre.

I per això avui una altra recepta de cireres.

I curiosament la gourmendaria d’avui té cor, sí cor de cirera.

El bloc d’avui el dedico a la meva mare, que s’ha hagut d’agafar unes vacances forçoses. Ella i la seva germana eren com dues cireretes. Encara recordo la meva tieta posar-se un jersei blau-marí de coll alt i sense mànigues amb una agulla de pit que eren cireres, i jo volia ser com ella, i ella em posava cireres per arracades.

Qui no ha jugat mai a posar-se arracades de cireres?

Què tenen les cireres que ens atrauen tant?

Hi ha algú que no li agradin les cireres?

La recepta d’avui està inspirada en una de les fotografies del llibre de cupcakes de la Martha Steward. Els ingredients els he tret una mica a la meva manera, llegint una mica aquí, una mica allà. Amb aquesta recepta pretenc participar en el concurs Lazy Blog Cerezas del Jerte .

Encara estan calents, i tot i que fan molt bona olor, no goso tastar-los perquè no hem vull cremar la llengua.

INGREDIENTS per a 30 unitats:

- 250 grams de sucre (si no tens thermomix utilitza sucre glacé)

- 1 culleradeta d’extracte d’ametlles

- 4 ous

- 1 pessic de sal

- 250 grams d’oli d’oliva

- 120 grams de llet desnatada

- 300 grams de farina

- 50 grams d’ametlla mòlta

- 1 sobre de llevat en pols

- 30 cireres del Valle de Jerte

- Sucre per decorar

ELABORACIÓ AMB LA THERMOMIX

1) Preparar una safata de forn per muffins amb els papers rissats de magdalenes.

2) Pesar l’oli i la llet. Reservar en un bol a part.

3) Pulveritzar el sucre: 30 segons a velocitat progressiva 5-10. Reservar a part.

4) Posar la papallona al vas (no cal netejar-lo). Afegir-hi les clares dels ous amb el pessic de sal: 4 minuts a velocitat 3 1/2. Quant hagin quedat muntades a punt de neu treure i reservar en bol gran  a part.

5) Deixar posada la papallona i afegir-hi els rovells i el sucre: 1 minut a velocitat 3 1/2. Abans d’acabar incorporar l’extracte d’ametlla.

6) Programar 2 minuts i velocitat 3: i anar afegint l’oli i la llet.

7) Ara ja podem treure la papallona. Abocar dins el vas l’ametlla, la farina i la llevadura. Barrejar: 30 segons a velocitat 4.

8) Abocar aquesta massa al bol de les clares muntades a punt de neu. Barrejar amb moviments envolvents fins a incorporar del tot. No remenar perquè perdrem les clares muntades.

9) Abocar la massa als motlles de les magdalenes. Omplir-ne uns 3/4 de la capacitat total.

10) Pre-escalfar el forn a 210º dalt i baix.

11) Deixar reposar la massa a la nevera uns 20 minuts.

12) Netejar i secar les cireres. No treure ni el pinyol ni el tronquet.

13) Posar una cirera al centre de cada pastisset, enfonsant-la una mica. I empolvorar de sucre pel damunt.

14) Coure entre 15 i 17 minuts a mitja alçada. Sabrem que està ben cuita si al punxar amb un bastonet al costat de la cirera, aquest surt net i sec.

15) Treure la safata de muffins del forn i deixar reposar uns 10 minuts. Passat aquest temps i amb compte de no cremar-se els dits, treure els pastissets i deixar-los refredar totalment damunt una reixeta.

ELABORACIÓ TRADICIONAL

1) Preparar una safata de forn per muffins amb els papers rissats de magdalenes.
2) Pesar l’oli i la llet. Reservar en un bol a part.

3) En un bol muntar les clares a punt de neu. Reservar.

4) Batre els ous, el sucre glacé mica en mica es convertirà en una massa esponjosa. Aleshores afegir-hi l’extracte d’ametlles.

5) Tot seguit afegir a la massa la llet amb l’oli abans reservats, i continuar batent continuament.

6) Tamisar la farina, l’ametlla mòlta i el llevat.

7) Afegir a cullerades la barreja de la farina a la massa esponjosa, mentre continuem batent fins a incorporar totalment tots els ingredients secs.

Seguir el procediment d’elaboració nº8 explicat de la thermomix.

I aquest és el resultat:

 

Mmmmm! Absolutament delicioses!!!

Sense dubte, l’ametlla li dóna una suavitat especial… i desprès mossegues la cirera… i mmmmm!, una explosió de líquid dolç inunda tot el paladar amb tot el gust inconfusible de la cirera.

Només hi ha un petit inconvenient:
“Els petons són com les cireres, després d’un en vols un altre”

(Un petó, cirereta del meu cor)