Recordo de petita que sota a casa hi vivia la Nati. Era una nena preciosa de cabells ondulats i provinent de Melilla. Cada dia –o casi cada dia- baixava a jugar a casa seva. I tot sovint me la trobava vestida amb el vestit de faralaes: aquell vestit llarg de color blau cel amb topos blancs, serrells llargs i volants… era de lo más!!!
No vaig parar fins que vaig aconseguir el meu propi vestit, amb un braçalet de boles vermelles i unes arrecades vermelles tipo criolla però de plàstic. I aquell hivern totes dues jugavem amb aquell vestit.
Però el millor del vestit eren les sabates: les meves primeres sabates de taló.
Encara recordo com si fos ara, el dia que la meva mare em va portar a comprar-les. Vam anar a Cal Sopa de Vendrell. Sempre havia volgut unes sabates vermelles que substituïssin aquelles botes ortopèdiques que duia per corretgir els peus plans… per fi les havia aconseguit!
I des d’aleshores que les conservo amb mi. Melanconia total!!!
Enguany ha tornat la “Feria de Abril” com cada any, i per lloar el caràcter obert, divertit i alegre dels del sud, he preparat aquests merengues flamencos:
Ingredients:
- 3 clares d’ou grans
- 1/4 de culleradeta de cremor tàrtar
- 1/2 culleradeta d’extracte de vainilla
- 85 grams de sucre glacé tamisat
Elaboració:
- Escalfar el forn a 220º.
- Batre les clares d’ou junt amb el cremor tàrtar i la vainilla en una batedora elèctrica.
- Quant les clares comencin a estar espumoses afegir el sucre cullerada a cullerada. I entre cada cullerada batre per integrar.
- Continuar batent fins que la merenga quedi ben ferma i formi pics a la superfície.
- Posar la merenga dins una màniga pastissera amb una boquilla decorativa en forma d’estrella.
- Omplir els motlles de magdalena i col·locar-los a la safata del forn.
- Posar la safata del forn al prestatge més baix del forn, baixar la temperatura fins a 100º i deixar fins que la superficie es comenci a torrar (el temps dependrà una mica de cada forn).
Aquesta entrada la dedico a la Nati, i a la gent del Sud amb el seu salero innat!
Dons sí que tens tu ganes de festa!!!!!!!!
ResponEliminaJo també he tingut les mateixes sabates vermelles, m'encantaba caminar amb aquell toc-toc-toc-toc que anaba fent, gràcies, m'has fet recordar ;-))
Ah, uns merengues perfectes!!!
Petonets
Quina entrada més emotiva! m´ha fet pensar amb mi mateixa, que també portava botes ortopèdiques i m´encantava anar disfressada...a més em torna boja la merenga!!! i les fotos són xulíssimes...res, que chapeaux per tot...un petonet
ResponEliminaqué niñas tannnnn monnnnassssssssss
ResponElimina!Qué presentación más original para unos merengues¡, ...aunque sean flamencos. ...Y divertida.
ResponEliminaMi vestido era rojo con lunares blancos, a juego de bisutería de auténtico plástico y por supuesto zapatos a juego (eran lo mas) ¿Por qué a mi madre le daría por regalarlo todo?
Que bo!!!jo també tenia el vestit i les sabates!!!eren de talons!!!i qui digués que no era un mentider:))) Els merengues han d´estar molt bons i la foto m´agrada també molt!!petons
ResponEliminaEstàs guapíssima amb el teu vestit i les teves sabates! I la "peineta"!!!
ResponEliminaJo no n'he tingut mai cap, però he de reconèixer que els vestits de faralaes són ben alegres i no m'estranya que encanti a les nenes!!!
Petons
jaja que mona!!
ResponEliminaquè guay que conservis les sabates, son moníssimes! aquests merengues també!
petonets
Com somniàvem de petites, eh? Els merengues t´han quedat amb un aspecte maquíssim.
ResponEliminaHola ,
ResponEliminaA part dels merengues que t'han quedat espectaculars amb la presentació, ja imagino com de bé t'ho vas passar amb la Nati! Uns records inolvidables eh? Petonets
MGloria;
ResponEliminaTreien els merengues que ens encanten les fotos amb aquests vestits ens han transportat a la nostra epoca. També ens vestiem amb aquests vestits ( en el nostres cas eren taronjes amb topos blancs) i les sabates.... que dirte si tenin la mateixa sensació. Ficar el peu dintre d'unes sabates de taló....
En fi, que esteu molt guapes totes dues!
¡Madre del amor hermoso pero qué cosa más bonitaaa, qué re-que-te-gua-pa, qué ojos!. Me has conmovido... Estos momentos de la infancia son maravillosos Mglòria, tus zapatos, tu traje de faralaes, tu amiga... ¡Qué hermoso!. A mi hija le fascinan estos zapatos. ¡Una ricura de merengues!. Un beso guapa y gracias.
ResponEliminaOstres quins records!!!! jo també tenia aquestes sabates, m'encantaven de petita!!!!
ResponEliminaAquests merengues dón boníssims!! t'han quedat preciosos!
Molts petonetss!
M'has fet riure molt amb aquesta entrada d'avui!!
ResponEliminaJo he de reconèixer que mai he estat molt de faralaes, però segurament si hagués tengut una amiga de petita com tu i la Nati també hauria volgut unes sabatetes així.
Nena...tu ho guardes tot!!! ;DD
Ara ja aniré a dormir amb una bona rialla!
Petonets guapa!!
Ah, que gairebé no penso a dir res de la recepta, a mi m'encantaria segur m'encanta la merenga!!!
que guapa!!!! també tinc una foto vestida de flamenca, però el meu vestit era blanc amb topos roses i les sabates blanques a topos vermells!!! que estupenda estava! el "merengue" m'agrada però saps que encara no n'he fet mai???? molts petonets guapa
ResponEliminaQue wapa!!! i flamenca... M'encanten les fotos antigues, un deu molt be!!!
ResponEliminasuper flamencos. Que bonitos. Que me recuerdas a mi Feria y yo en Málaga. Bss guapa.
ResponEliminaGran recepta de feria!! i quins records!
ResponEliminaQuina monada de fotos! I com m'hagués agradat a mi tenir un vestit de faralaes quan era petita :)
ResponEliminaEls merengues t'han quedat de luxe! No sabia jo que fossin típics de la feria.