sopa de tardor i Marti Teres { oleum flumen }

Avui el blog us porto un reportatge del Sr Martí Teres.

Sí: senyor.

Perquè de senyor s’hi neix, i és una espècie força extingida.
Però sobretot per la força que el governa, la passió amb la que transmet el seu projecte i la manera en com el sent, que no són altra cosa que el reflex de la seva ànima, de la seva essència com a persona.

Per tant, quant em vaig topar amb el seu carisme vaig sentir que li voldria construir un temple, però no disposo ni dels coneixements ni eines necessàries, així que el meu modest homenatge li faig a través d’imatges intentant plasmar la seva personalitat, la seva sabiduria, intentant reproduir el que aquesta persona representa.

Quant ell llegeixi aquest text i vegi escrita la paraula “homenatge” arrufarà el nas. Ell creu que no fa rés especial, sinó algo ben corrent que hauria de ser extens i no com a un fet destacable. I té raó. El normal és cuidar i estimar el que ens envolta.

Explica que de petit va veure a l’aparador d’una llibreria un llibre, el títol del qual en va fer el lema de la seva vida: Confieso que he vivido, de Pablo Neruda. I és ben cert, quant escoltant les seves històries t’adones que sembla que en una sola vida hagi viscut varies vides, i no com un fet mesurable amb l'edat, sinò per les seves experiències de vida.

El Sr. Martí per damunt de tot és un gran somiador i un visionari. I només una persona amb aquest potencial tant poc lloable dins els valors que imperen en la societat actual pot ser capaç de transformar el món de l’oli, la manera de viure de la Terra, i per damunt de tot: cuidar la Terra.

Casa seva, casa nostra és la Terra. Si prenem consciència del què mengem, bebem i admirem de la Natura, el lògic és cuidar aquesta font de vida. I sota aquest concepte es basa la seva empresa Oleum Flumen.

En Martí hauria de ser un exemple a seguir a nivell empresarial i social per la seva manera de cuidar l’entorn i treballadors, ja que aquesta seria la manera natural d’interactuar amb el nostre entorn. Tot al seu entorn està meditat fins hi tot té consciència pels productes que compra i consumeix més enllà de la qualitat del producte final, sinò que també té en compte la realitat de tots els elements que componen la cadena de producció i distribució, perquè al cap i a la fi cada un de nosaltres som els últims responsables de que la cadena s’esdevingui sostingudament, i també és responsabilitat nostra (si no sorgeix de l’empresari) exigir a les empreses que així sigui.

Que el nostre llegat a la Terra sigui una emprenta de conservació només pot ser fruit de la intel·ligència, l’estimació, la consciència global, del coneixement, d’educació, i un llarg etcètera a l’abast de cada un de nosaltres.

Gràcies Martí per transmetrem la teva passió i deixar-me emborratxar de la teva creativitat visionaria per inspirar-me.

I passem a la recepta de la sopa de tardor:

Ingredients per la sopa:

(4 persones)

• Carbassa ecològica pelada i tallada a daus
• 1 ceba ecològica grossa tallada a daus
• dos manats de cama-grocs secs (gentilesa de Las Recetas de Manu)
• 1 litre de caldo vegetal
• Oli Olem Flumen Premium (perquè no tots el olis dónen el mateix gust)

Elaboració:

1. En una paella amb una mica d'oli, estovar la ceba.
2. Posar a bullir el caldo dins una olla.
3. Quant arrenqui el bull afegir la carbassa i la ceba. Coure 40 minuts.
4. Mentres posar en remull els cama-grocs.
5. Cinc minuts abans acabi la cocció, col·lar i afegir a l'olla els cama-grocs.
6. Rectificar de caldo o sal (no n'hem afegit perquè els caldos preparats ja en porten) i servir ben calenta.
7. Al servir s'hi pot afegir una mica de farigola o orenga.

Maridatge: Vega Aixalà, Barrau 2012

El segon plat el cuinà el Martí, un bacallà al pil-pil, que estava tant bo que ni tant sols vaig pensar en fotografiar, ja que va eclipsar tots els meus sentits.

De postres, un clàssic de la meva cuina: el coc de llimona.

Cafè, conversa i passeig per la finca.

I tot ambientat per una deliciosa música clàssica que esdevení l'amentitzador de la vetllada.

Es pot demanar un diumenge millor?