Chiffon Earl Grey Cake

Fins fa relativament poc temps, mai abans havia sentit a parlar d’aquests pastissos: els chiffon i els angel food cake.

Tots dos són pastissos molt esponjosos, d’aquells que són tant lleugers que fins i tot quasi es fonen al paladar. La versió autòctona més semblant és el pa de pessic de Vic.

La diferència entre amdos és poca… només en qüestió d’un ingredient: els ous, tots dos porten molts ous.

Els chiffon cakes porten rovells d’ou a més a més de moltes clares, a diferència dels angel food cakes que no porten gens de rovell. Essent l’ou l'ingredient principal del pastís és ben recomanable utilitzar ous ecològics, la diferència és notable… els angel food cakes al ser fets amb moltes clares d’ou no ens aporten colesterol… bé, no porten colesterol provinent dels ous però sí de la mantega. Per tant per tal de fer el chiffon cake d’avui més lleuger l’he elaborat amb oli! tota una novetat per un pastís anglosaxó!

Un altre aspecte en comú és el motlle en que es cou aquest pastís. És cilíndric, amb un forat central, i unes potetes. Un altra aspecte del motlle és que no està revestit amb una capa antiadherent, i acostuma a ser fabricat amb alumini. Millor us n’ensenyo una fotografia (les següents 4 imatges han estat extretes de Google images buscant “angel food pan”):

 

El forat central està pensat per un cop treus el motlle del forn posar el motlle cap per avall pel coll d’una ampolla com es beu en la imatge inferior.

I si no hi ha l’opció de posar-lo cap per avall damunt una reixeta, i el motlle s’aguanta damunt les potetes. 

¿Per què tot això? Doncs després d’haver batut totes aquestes clares a punt de neu (si ho feu a mà… prepareu-vos: tonificareu els bíceps!… ¿qui diu que els dolços engreixen?), si al retirar el motlle del forn el deixem cap per amunt tota l’esponjositat la perdrem mentre es refreda. Si en canvi el deixem refredar cap per avall passa com quant anem a la perruqueria i ens assequen els cabells cap per avall: ens agafa volum. L’altre qüestió important és no desemmotllar el pastís fins que aquest s’hagi refredat completament, i com que les parets no estan tractades i ni tant sols les podem untar amb oli o mantega abans d’introduir la massa per què aleshores el pastís no s’agafaria a les parets per poder créixer, ens haurem d’ajudar d’un ganivet que introduirem i anirem passant per les vores exteriors i les del voltant del coll. Per sort la base és desemmotllable!

Així doncs és un pastís quasi apte per dietes hipocalòriques (ei! que si em llegeix una dietista o nutricionista es posarà les mans al cap!, perquè no hi ha cap dolç apte per dietes hipocalòriques).

La recepta d’avui va dedicada a la Rosa i a la seva neboda Paloma. De la Rosa ja n’he parlat en anteriors publicacions perquè és la subministradora oficial de tots els ingredients fruitals, a part de moltes altres virtuts.

La Paloma, és ben bé el que el seu nom diu: una colometa que no para mai quieta, molt madura per la seva joventut, plena de projectes, que li agrada viatjar, esportista, emmotllable a totes les situacions, … rés: que amb poc es fa estimar molt!

Bé doncs, vaig fer aquest patís per celebrar l’aniversari de la Rosa, i l’arribada de la Paloma i el Dani de Colchester, i com que tots tres estudien anglés vaig pensar en fer aquets típic pastís.

Amb l’arribada a casa del llibre de la Kitchen Aid (famosa batedora americana que la podeu comprar a Enjuliana) i veure aquesta recepta… va ser irresistible no fer-la:

INGREDIENTS:
- 250 grams de farina amb llevat incorporat (per exemple la farina Bizcochona, i si no la trobeu de la casa Harimsa, d’alguna altra marca)
- 1 cullerada sopera (tbsp) de llevat en pols
- 1/2 culleradeta de sal (tsp)
- 300 grams de sucre
- 2 cullerades soperes de te Earl Grey (jo l’he comprat a la botiga El Racó del Te a Reus, perque sempre m’assessoren molt bé)
- 125 ml d’oli d’oliva (millor si és refinat per no agafar massa el gust)
- 5 rovells
- la ratlladura de pell d’1 llimona
- la ratlladura de la pell de 2 llimes
- 100 ml de suc de llimona
- 8 clares d’ou
- 1/2 culleradeta de cremor tàrtar (també el podeu comprar a Enjuliana i a Reus el vénen a granel al Colmado Baró)


ELABORACIÓ:

1. 
   
   Pre-escalfar el forn a 170ª dalt i baix (si el forn és de gas pre-escalfar a 3).
2. 
   
   Tamisar la farina, el llevat i la sal dins del bol de la batedora. Per tamisar ho podem fer de dues maneres:
   • 
     
     A mà: damunt del bol posar-hi un escorredor de malla fina. Abocar-hi els ingredients. Donar copets en un lateral del escorredor amb el cantell del canell.
   • 
     
     Amb la thermomix:  programar 30 segons a velocitat 3.
3. 
   
   Separar 100 grams de sucre dels 300 grams que ens faran falta per elaborar la recepta, i aquests 100 grams de sucre hi afegim el te Earl Grey. I ho triturem. Ho podem fer en un molinet de cafè o amb la thermomix programant 10 segons a velocitat progressiva de 5 a 10. Afegir-ho al bol on hi tenim els ingredients tamisats.
4. Afegir l’oli, els rovells, i les ratlladures de la llimona i les llimes, al centre dels ingredients tamisats. Barrejar amb l’accessori de pala a velocitat 2 durant 30 segons.

5. Afegir el suc de llimona i augmentar a velocitat 6 i batre durant 1 minut. Reservar aquesta massa en un altre bol.

6. Netejar el bol i la pala. Acoplar l’accessori de batre amb varetes. Al bol afegir-hi les clares d’ou i el cremor tàrtar a velocitat 8 fins que montin i queden fermes a punt de neu.

7. Incorporar la massa reservada a les clares, amb compte, sense remenar, amb moviments envolvents.

8. Abocar la massa al motlle sense untar. Amb una espàtula allisar la superfície.

9. Coure al forn durant 55 minuts (la recepta deia que 55 minuts i després augmentar la temperatura del forn a 180º o termostat 4, però a mi amb el meu forn em va semblar que ja estava prou cuit).

10. Treure el motlle del forn i deixar-lo refredar del revés damunt una reixeta.

En la fotografia inferior podem veure el motlle amb al chiffon cuit refredant-se del revés.






I aquest és el resultat: