No cal dir que desprès de publicar el fracàs viscut a la recepta de les galetes de maduixa deshidratada amb llàgrimes de xocolata blanca, m’he passat el dia pensant en què hem podia haver equivocar.
Crec que tinc la resposta: la il·lusió.
La il·lusió hem va fer equivocar. Estava tant encegada en voler fer aquestes galetes que em sembla que hem vaig equivocar en les dosis d’un parell d’ingredients: tinc la impressió d’haver ficat uns 100 grams menys de farina de la que deia la recepta i la dosi de la vainilla.. jo vaig posar dues culleres soperes d’extracte de vainilla i recordo haver comprovat la recepta varies vegades perquè hem va semblar molta quantitat de vainilla.
Recordo que hem va passar una cosa semblant amb una de les meves primeres vànoves de patchwork: ja la tenia a punt per encoixinar, que retallant ara ja no recordo què pel revés de la vànova, al donar-li la volta del dret vaig veure que havia retallat un parell de peces del bloc. D’això fa uns 12 anys, i fins ara encara no havia dit mai. Va, us ensenyo la vànova:
És una peça comunitària. És a dir, es decideix quina vànova fer, es reparteix el patró i la tela blanca del fondo per totes. Cada una cus un bloc amb les seves teles i el fondo blanc. Se sorteja la vànova i a qui li toca l’acaba de cosir i encoixinar.
Bé, tornat a la recepta: també he estat dubtant de repetir la recepta, i he decidit que no vull tornar a tenir un desengany repetint la recepta, així que intentaré millorar-la (ja-ja-ja!). Aquest cop hem vull assegurar de que les coses surten bé, i per tant primer de tot buscaré un moment tranquil per poder fer la recepta esplaïant-me. El receptor de les galetes ben prou s’ho mereix!
INGREDIENTS:
- 225 grams de mantega a Tª ambient
- 140 grams de sucre glas
- 1 rovell d’ou
- 2 culleradetes d’extracte de vainilla
- 280 grams de farina convencional tamisada
- 55 grams de llàgrimes de xocolata blanca
- 120 grams de maduixes deshidratades
ELABORACIÓ AMB LA THERMOMIX:
1) Tamisar la farina i la sal: 30 segons a velocitat 3. Reservar en bol a part.
2) Posar al vas la PAPALLONA, i abocar-hi la mantega a Tª ambient i trossejada i el sucre glass. Programar: 3 minuts a velocitat 3.
3) Afegir-hi el rovell de l’ou, sense treure la papallona posar a velocitat 3. No cal aturar la thermomix perquè afegirem seguidament l’extracte de vainilla.
4) Afegir les maduixes deshidratades i les llàgrimes de xocolata de blanca al bol de la farina reservada. Barrejar amb l’ajut d’una cullera de fusta.
5) Ara, a poc a poc, afegir la massa seca dins la massa humida: papallona, 2 minuts i velocitat 3.
6) Abocar la massa damunt paper de forn que haurem preparat damunt del taulell. Jo no el tallo el paper de forn, per què aleshores en doblego una part de manera que la massa queda embolicada per dalt i baix amb paper de forn. Tallo la part sobrant però deixant suficient paper per poder estirar la massa sense que surti del paper. D’aquesta manera la massa queda embolicada, podent passar el rodet pel damunt sense embrutar-lo, i a més protegeix la massa de la fredor perquè la meva nevera al ser “no-frost” em recremaria la superfície.
7) Amb el rodet estiro la massa deixant-la a un gruix de 6mm. Sense aixecar-la li passo per sota un individual de menjar a la taula, perquè no pesa però té suficient consistència per poder transportar la massa sense deformar-la fins a la nevera. I ho deixo així a la nevera més de mitja hora.
8) Trec de la nevera i tallo les galetes amb un tallador de galetes amb la forma desitjada. I vaig posant les galetes damunt de paper de forn, i torno a passar un altre individual de taula per la part inferior per transportar de nou les galetes tallades a la nevera. I també les tapo amb un paper de forn pel damunt.
9) Amb la massa sobrant en faig una bola, l’aplano amb el palmell de la mà i torno a començar pel punt 6.
10) Pre-escalfo el forn a 190º, dalt i baix. Quant el forn és a punt col·loco, damunt una safata de forn a mitja alçada, una tongada de les galetes ja tallades i guardades a la nevera. Coure de 10 a 13 minuts o fins que les vores es comencen a daurar. Faig el mateix amb les altres galetes que tinc guardades al forn.
11) Al treure les galetes del forn les deixo damunt la mateixa safata uns 10 minuts. Passats aquests 10 minuts amb l’ajut d’una espàtul·la les traspasso damunt una reixeta perque s’acabin de refredar.
ELABORACIÓ TRADICIONAL:
1) En bol posar-hi la mantega a Tªambient i el sucre. Batre fins que quedi una massa esponjosa.
2) Incorporar el rovell d’ou lleugerament batut. I anar incorporant l’extracte de vainilla.
3) En un bol a part tamisar la farina i la sal. Un cop fet, incorporar-hi les maduixes trossejades i les gotes de xocolata blanca.
4) Afegir el bol de la farina a poc a poc al bol amb els ingredients humits, fins aconseguir una massa homogenia.
Seguir al punt 6 de l’elaboració amb la thermomix.
Crec que va ser decidir fer un bloc i pensar en fer aquesta recepta. Sí, perquè ara ja fa dies que tenia els ingredients comprats a casa i guardats, esperant trobar el moment idoni, i com que el cap de setmana no va anar prou bé… però ARA SÍ!!!!
He fet la recepta, i només posar-la al forn ja he vist que la cosa aniria bé.
Una mica similar em va passar amb la persona a la qui dedico la recepta d’ avui.
Jo crec que tota la vida he estat predestinada a fer la feina que faig, tot i que el meu pare sempre va pensar que em faria pastissera!, i justament amb aquesta amiga, que també és companya de feina compartim l’afició de fer pastelets i galetetes. De fet, ara que hi penso, som forces a les que ens va el tema… ¿seria un cas clínic d’estudi?
Com diu la Cristina -la Cristina que sempre hem pregunta per la cocció al forn-: “en aquesta vida tens molta sort o mala sort, depenent de la gent que et vas trobant pel camí”. Hi estic d’acord Cristina.
Doncs el que deia: no crec que pugui ser més feliç exercint la meva professió al costat d' algú amb qui el treball en equip ens ha portat a ser AMIGUES.
The End
Jo que he tingut,(mai millor dit) el plaer de tastar-les, puc dir sense cap dubte que són unes de les millors galetes que he tastat a la meva vida... i mira que he tastat.
ResponEliminaEnhorabona Glòria, cada dia et superes més,segueix fent feliç a la gent que t'envolta
LA galeta bonissima i si no que li preguntin al Luis Angel...
ResponEliminaPero lo més bó i bonic, és el comentari. La sort la he tingut jo, per tenir algú al costat en qui confiar allò més íntim i rebre suport i consells incondicionals.
T'estimo petita meva.
Nenes, no sabeu el goig que tinc de poder compartir amb vosaltres totes aquestes gourmenderies.
ResponEliminaM'animeu molt a seguir endavant, i espero que quant la febrada de fer coses em baixi, em continueu animant a seguir endavant.
També ho faig per mi, però sobretot ho faig per vosaltres!