sábado, 30 de junio de 2012
De com a vegades és la vida
I com podem arribar a ser tan frívols?
Per què ens compliquem la vida d’aquesta manera?
O per què ens deixem enredar?
Avui no em puc treure del cap aquestes preguntes.
Sé què la meva essencial pregunta “I per què?!!!”
No té resposta.
Me l’he preguntat masses vegades, i al final només toca acceptar les coses que passen i prou.
Fa uns dies us expressava que passat el dia d’avui començava de nou el meu camí que vaig decidir inciar amb el blog, i que he hagut de compaginar amb els estudis.
Avui ha sigut el dia de l’examen. Però una tràgica noticia abans d’entrar a examen, m’ha fet ser aterradorament conscient del que realment és important en aquesta vida: les persones que ens estimem.
A través del meu blog intento fer-vos arribar coses alegres, perque precisament la vida ja ens la fan complicar prou. Malhauradament en la vida hi passen moltes coses, algunes de bones i algunes de dolentes. I avui comparteixo amb vosaltres una de les injusticies que la vida sovint ens guarda: la pèrdua sobtada d’un estimat amic:
El Pere.
Precisament el dia del seu Sant, i de camí cap a casa per retrobar-se amb la seva família, un accident l’ha apartat de les nostres vides.
Podria dir moltes coses del Pere.. i juro que intento fer memòria d’algun aspecte negatiu seu.. i no en sóc capaç!
Marit i pare exemplar, que junt amb la Cristina han fet dels seus petits unes personetes de gran qualitat humana.
Músic i arquitecte.
Somiador com a qualsevol piscis!
Vilanoví geltrunenc de pura raça!
Amant de la cultura i el folklore català.
Gran amic dels seus amics.
Proper i disposat d’ajudar als altres.
Crec que la llista és massa llarga per resumir-la aqui.
El seu camí no havia d’haver d’acabat.
Em permeto la llibertat de penjar aquesta fotografia de la meva amiga Sònia. Amiga comuna amb el Pere i la Cristina, i que molt bé representa la manera en com ara ens sentim:
Se que la pena anirà desapareixent i els bons records perduraran.
Cristina, sé que treuras forces de lo inimaginable. Ets forta i lliutadora. I els vostres petits: excepcionals. No hi ha cap paraula de consol. No hi ha cap fet que pugui esborrar l’horror. Només el temps et permetrá tornar a somriure. La teva família representarà un suport magnífic. Els teus amics i companys de feina també.
I nosaltres: Eva, Montse, Sònia i jo, també.
…
Demà si em veig amb forces publicaré la meva recepta per Ventanas Verdes. Sé que compreneu el meu dolor. I mica en mica recuperaré l’alegria i color que preten desprendre aquest blog.
Un petit homenatge a un gran amic.
miércoles, 27 de junio de 2012
A la meitat del camí
Si fa poc cel·lebravem el segon aniversari del blog, el qual va nèixer amb molta il·lusió i molts projectes que de mica en mica ha hagut d’anar posposant, ja que al poc de pocs mesos d’obrir el blog em compremetia a formar-me en un postgrau.
Després de casi dos anys, per fi aquest dissabte faré l’exàmen.
Per estudiar quan fa calor, i el que hi ha són moltes ganes d’estar al carrer, em vaig decorar una part del jardí amb un raconet d’estudi i relax:
Així doncs avui cel·lebrem que estic arribant a la meitat d’un camí, doncs al llarg del 2013 sortiran les convocatòries per l’especialitat, moment que de nou l’activitat, projectes i il·lusions pel blog es veuran postposades de nou.
Amb l’entrada d’avui vull agraïr a tots els que aquestes últimes setmanes em doneu el vostre suport i ànims.
I de pas, per si un cas alguna de les professores fos seguidora del meu blog, demostrar-li que he estudiat molt! ; P
Aquestes fotografies són tan naturals, que anava vestida amb la “bata” d’estar per casa, tal i com es fa en la majoria de pobles. (Es que m’anadono que acabo de perdre tot el meu glamour..)
Us recordo que divendres hi haurà publicació de Ventanas Verdes, la qual no sé si podré publicar en la data prevista o l’hauré d’ajornar pel cap de setmana. En tot cas espero que em perdoneu i no deixeu de veure el que proposen les companyes sobre un ingredient… espectacular!
viernes, 22 de junio de 2012
Gelat de barretes de cereals
Fa uns dies us parlava del pastís de maduixes i crema catalana que podeu recoradar aqui. Estem en época d’aprofitament, de fet a casa em van ensenyar a no llençar mai rés, així que de la crema catalana que va sobrar vaig aprofitar per fer un gelat.
Per fer la crema catalana necessitem:
- llet
- sucre
- ous
- la pell d’una llimona
- 1 branca de canyella
Elaboració tardicional:
1. En un cassó es posen els rovells d’ou amb el sucre i es barreja amb una espàtula.
2. En un altre cassó es fa bullir la llet amb la pell de llimona i la canyella. Quant arrenca el bull deixar coure a foc baix durant 3 minuts. Colar.
3. Tirar un primer raig de la llet al cassó on hi tenim els ous i remenar. Abocar-hi la resta de llet i barrejar amb un batedor manual.
4. Posar aquesta barreja al foc i sense deixar de remanar amb el batedor manual fins que arrenca de nou el bull. S’hi deix una estoneta més i es retira ràpidament del foc sense deixar de remanar perque no se’ns talli.
5. Abocar en un bol per deixar refredar, posant-hi al damunt un paper de cuina absorvent (per absorvir vapor d’aigua) i un plastic transparent (per evitar que se’ns faci crostra).
6. Guardar un màxim de 3 dies a la nevera.
Elaboració amb la thermomix:
1. Posar la papallona al vas i posar-hi tots els ingredients al vas excepte la pell de la llimona i la canyella. Barrejar 15 segons a velocitat 3 1/2.
2. Afegir-hi la pell i la canyella i programar 11 minuts, 90º a velocitat 2. Un cop acabat el procés, tornar a programar el mateix temps però sense temperatura.
3. Retirar la pell de la llimona i la canyella.
4. Abocar la crema en un bol, posar-hi al damunt a tocar de la crema un paper absorvent de cuina (per absorvir el vapor d’aigua) i film transparent (per evitar que ens faci crostra la crema)
5. Guardar un màxim de 3 dies a la nevera.
Conservació: 3 dies com a màxim a la nevera. Però cal tenir en compte que un cop acabada de fer, l’abocarem en un recipient, i cobrirem la superfície amb paper absorvent i film transparent. El paper de cuina ens ajudarà absorvir l’aigua de la condensació, i el film transparent evitarà que se’ns faci una capa seca al damunt.
Per fer la resta del gelat necessitem:
- Crema catalana
- 6 barretes de cereals
- xocolata de cobertura
Elaboració del gelat:
1. Trossejar les barretes de cereals
2. Barrejar les barretes trossejades amb la crema catalana
3. Omplir els motlles per congelar
4. Introduir el pal de fusta. Si són motlles dissenyats per posar el pal, el pal el podem posar al moment. Si per contra aprofitem recipients buids de flams o iogurts, introduirem els pals quant faci una hora que s’estan congelant.
5. Desprès de 24 hores desmotllar i banyar-los amb la xocolata de cobertura fosa.
6. Tornar a congelar els gelats.
I aquest és el resultat:
Espero que aquest estiu, tots feu forces gelats!
Durant el juliol: més receptes de gelats!
I fàcils, fàcils de fer!
sábado, 16 de junio de 2012
Gelat de iogurt i maduixes amb mel {Light}
Les maduixes estan arribant al punt final de la temporada, moment per comprar-les algo més econòmiques i preparar uns delicios gelat de maduixa!
És una recepta tan i tan fàcil de fer, que en 3 passos està feta!
Ingredients:
- 300 grams de maduixes
- 3 iogurts descremats sense edulcorar
- 2 cullerades soperes de mel
Elaboració:
1. Triturar tots els ingredients junts.
2. Omplir els motlles.
3. Congelar durant un dia, i ja estan llestos per consumir!
- Truc: Depenent del tipus de motlle que utilitzis (per exemple el recipients buits dels iogurts) caldrà clavar el pal de fusta quant faci una hora que s’estan congelant, moment en que els gelats ja començaran a tenir una bona consistència, sense tampoc haver de fer gaire esforç per clavar el pal central.
- Conservació: Un cop estan congelats, els retiro del motlle i els embolico amb film transparent per guardar.
Kako, esta receta va por ti. Para que aproveches mucho esta temporada de fresas!
lunes, 11 de junio de 2012
Pastís de maduixes i crema {PICNIC pel 2n aniversari del blog}
Tot va començar fa molts anys…
Tal i com us he explicat moltes vegades, he crescut a la cuina de la meva àvia, que prenia cura de nosaltres mentre els pares treballaven.
Debia ser per allà els anys 80, que arrel d’interessos comercials, les empreses donàven a les clientes llibres per promocionar els seus productes. I deu ser així com a casa va arribar el llibre de “Los Mejores Postres de Maizena”.
La seva portada duia un pastis de maduixes amb una pinta extraordinaria. Va ser veure aquest llibre, que en mi va nèixer les ganes de ser pastissera-fornera.
Així que aquest ha estat sempre per mi el meu llibre de referencia, on la seves il·lustracions (estan les receptes dibuixades amb el seu pas a pas) m’han omplert d’il·lusió repostera. Aleshores el gran treball era muntar unes clares a punt de neu, on sovint la manca de forces era el punt de partida del desànim.
Algú més recorda aquest llibre?
Es que des d’aleshores sempre he tingut ganes de fer un pastís com el de la portada. I avui us mostro una recepta semblant sense nata, perque a la persona a qui li vaig regalar el pastís li agrada molt més la crema (felicitats Mireia!)
Des que vaig obrir aquest raconet de pastisseria tinc present fer aquest pastís. Però en tinc tantes de receptes que vull cuinar i tantes coses “prioritaries” per fer, que els dies passen sense poder completar tots els objectius.
Però el segon aniversari del blog, crec que ben bé es mereixia aquesta nostalgia…
De totes maneres aquesta és una versió una mica diferent, ja que he adaptat una recepta del llibre The Primrose Bakery que com a tret caracterísitic incorpora maduixes en la seva massa. El resultat: exquisit!
No cal dir que és temporada de maduixes i que ara és un bon moment per fer-se amb una bona caixa de maduixes al mercat, ja que aquest any les maduixeres que tinc escampades pel jardí he deixat que fossin les formigues i demés animalons els que en fessin profit; cal estar agraït a la terra…
Així doncs passem a la recepta.
Necessitem per la crema catalana:
- llet
- sucre
- ous
- la pell d’una llimona
- 1 branca de canyella
Elaboració tardicional:
1. En un cassó es posen els rovells d’ou amb el sucre i es barreja amb una espàtula.
2. En un altre cassó es fa bullir la llet amb la pell de llimona i la canyella. Quant arrenca el bull deixar coure a foc baix durant 3 minuts. Colar.
3. Tirar un primer raig de la llet al cassó on hi tenim els ous i remenar. Abocar-hi la resta de llet i barrejar amb un batedor manual.
4. Posar aquesta barreja al foc i sense deixar de remanar amb el batedor manual fins que arrenca de nou el bull. S’hi deix una estoneta més i es retira ràpidament del foc sense deixar de remanar perque no se’ns talli.
5. Abocar en un bol per deixar refredar, posant-hi al damunt un paper de cuina absorvent (per absorvir vapor d’aigua) i un plastic transparent (per evitar que se’ns faci crostra).
6. Guardar un màxim de 3 dies a la nevera.
Elaboració amb la thermomix:
1. Posar la papallona al vas i posar-hi tots els ingredients al vas excepte la pell de la llimona i la canyella. Barrejar 15 segons a velocitat 3 1/2.
2. Afegir-hi la pell i la canyella i programar 11 minuts, 90º a velocitat 2. Un cop acabat el procés, tornar a programar el mateix temps però sense temperatura.
3. Retirar la pell de la llimona i la canyella.
4. Abocar la crema en un bol, posar-hi al damunt a tocar de la crema un paper absorvent de cuina (per absorvir el vapor d’aigua) i film transparent (per evitar que ens faci crostra la crema)
5. Guardar un màxim de 3 dies a la nevera.
Feia bo, i l’excusa era bona, així que ens vam endur el pastís per fer un picnic al parc:
A l’ombra s’hi estava molt bé…
Ingredients pel pastís de maduixes:
- 210 grams de farina
- 25 grams de farina de blat de moro
- 225 grams de panela
- 1 culleradeta de llevat
- 4 ous ecològics
- 250 grams de maduixes trossejades
- 1 culleradeta d’extracte de vainilla
- 150 ml d’oli d’oliva
- 250 grams de maduixes per decorar
Elaboració del pastís:
1. Prescalfar el forn a 180º
2. Engrassar dos motlles de 20 cm de diametre amb oli i folrar amb paper vegetal la base.
3. Tamisar les farines, el sucre i el llevat en un bol.
4. Afegir l’oli i batre.
5. Incorporar els ous d’un en un, i batre entre cada ou per incorporar-los.
6. Afegir les maduixes trossejades i l’extracte de vainilla i barrejar bé fins que quedi una massa integrada.
7. Dividir la massa entre els dos motlles i enfornar durant uns 30-40 mintus (depen de cada forn, caldrà comprovar-ho punxant el centre del pastís per comprovar que surti sec el fiador).
8. Retirar els motlles del forn i deixar reposar damunt la reixeta uns 10 minuts.
9. Passar una espàtula o ganivet per les vores dels motlles per ajudar a desprendre’s les vores del pastís.
10. Abocar els pastissos damunt una reixeta, retirar la base de paper vegetal.
11. Deixar-los refredar del tot abans de farcir.
Montatge del pastís:
- Farcir l’interior amb la crema catalana.
- Pintar amb mermelada de maduixa la part superior del pastís per tal que s’hi adhereixin millor les maduixes netes i senceres.
I aquest és el resultat final:
Amb aquests dos anys han passat moltes coses, però sobretot moltes persones per aquest blog, persones que m’han aportat molt. Mai m’hagués imaginat que la presència freda d’una pantalla d’ordinador em poguès arribar a oferir tanta calidesa.
MOLTES GRÀCIES
per malgrat la meva poca interacció, vosaltres sigueu venint.
MOLTES GRÀCIES
per tot allò que m’aporteu en cada un dels vostres comentaris/mails.
MOLTES GRÀCIES
per tot allò que mica en mica ha anat conformant UNA AMISTAT.
lunes, 4 de junio de 2012
Pastís de sèmola amb festucs i glassejat de dàtils
No us deixeu portar pel seu aspecte.
Deixeu que el seu gust al paladar us sorprengui.
Últimament només utlilitzo ingredients de cosetes que tinc per casa. Fa unes setmanes publicava una recepta de carquinyolis amb festucs (la pots recordar aqui) pels festucs que un client em va regalar, i aquesta recepta de macarons amb els albercocos secs que l’àvia del meu marit ens va obsequiar per Nadal (aqui pots veure la recepta). Doncs els dàtils d’avui són els últims que queden d’aquell regal de l’àvia.
Fent aquesta recepta he recordat que l’any passat vaig anar al mas de la meva amiga Judit, i que allí amb la meva nova passió per fotografiar coses de color groc, vaig expleiar-me fotografiant els dàtils, i fins hi tot un morrut (l’insecte vingut d’Egipte i causant de la mort de les palmeres d’aqui). No he pogut trobar aquestes fotografies, i possiblement es perdessin amb algun problema informatic del que la teconologia ens té per desgràcia “acostumats”.
Per cert que al flickr s’ha creat un grup nou d’still life per colors, i aquest mes va del color groc! El grup es diu Still Color Life i la seva creadora es la Sonia de A que saben las nubes.
Ingredients pel glassejat de dàtils:
- 185 grams de panela (suc de sucre de canya evaporat i ecològic)
- 185 grams d’aigua
- 200 grams de dàtils
- el suc de 2 llimones ecològiques
Elaboració del glassejat de dàtils:
- Treure el pinyol als dàtils i trossejar els dàtils.
- En una cassoleta posem la panela i l’aigua, i anem remanant per que es dissolgui mentre s’escalfa.
- Un cop estigui dissolta la panela, hi afegim els dàtils trossejats i el suc de les llimones.
- Quant arrequi el bull deixar coure durant uns 8 minuts o fins que els dàtils s’estovin, remanat de tant en tant.
- Retirar del foc i deixar refredar. (Si us sembla es pot triturar una mica més)
Ingredients pel pastís de sèmola i festucs:
- 100 grams d’oli d’oliva aromatitzat amb llimona (jo he utilitzat aquest, veure aqui)
- 125 grams de panela
- la ratlladura de 2 llimones ecològiques
- 2 ous ecològics a temperatura ambient
- 380 grams de sèmola
- 170 grams de festucs amb closca (o 90 grams ja pelats)
- 2 culleradetes (tsp) de llevat en pols
- 1 culleradeta (tsp) de bicarbonat sòdic
- 2 iogurts de llimona (185 grams, per qui vulgui utilizar el de soja)
Elaboració del pastís de sèmola i festucs:
- Pre-escalfar el forn a 180º, untar les parets d’un motlle quadrat de 23 cm de diametre amb oli, i folrar la base amb paper de forn.
- Posar la panela en un bol junt amb l’oli i la ratlladura de les llimones. Batre.
- Afegir els ous d’un en un, batent entre cada incorporació. De tota aquesta mescla en direm massa humida.
- En un altre bol barrejar la sèmola, els festucs sense closca i pell (veure aqui com es fa), el llevat i el bicarbonat. Barrejar bé. D’aquesta barreja en direm massa seca.
- A la massa humida afegir una part de la massa seca intercalada amb el iogurt. Batre bé entre cada nova part afegida.
- Un cop està tot barrejat, abocar la massa al motlle preparat i deixar coure durant 25 minuts. (Compte! que cada forn és diferent, i es poden requerir temps molt diferents. La recepta original parlava de 40 minuts!)
Decoració del pastís:
- Passar un ganivet per les vores del pastís per ajudar a desmotllar-lo.
- Abocar el pastís damunt d’una reixeta, i encara estant calent aquest, abocar el glassejat de dàtils pel damunt i escampar-lo per tota la superfície.
Adaptació de recepta de la Cocina de Postres de l’Editorial Blume.
Aquest pastís, tot i que he mirat d’adaptar amb ingredients molt més sans, no hem d’oblidar que el seu contingut en sucre és elevat, per tant com en tots els dolços en farem un tast ocasional i preferiblement abans de fer exercici.
Amb aquest post vull agraïr a l’Anne de Natural de la Tierra i a l’Heva de una Jaula de Grillos, la seva labor de conscienciarnos de que una dieta més sana és possible amb voluntat.
Aquesta recepta s’ha colat aqui. Dissabte vaig fer el pastís, diumenge les vaig fotografiar i editar, mentre que porto tota la setmana editant dues altres receptes. Suposo que no tardaré en publicar-les perque a finals de mes tinc un dels exàmens, excusa pel qual, em mantinc més apartada dels blogs del que voldria. Ara només falta que surti la convocatòria per l’examen de l’especialitat, cosa que en un primer moment es deia que seria el primer trimestre del 2012, després pel primer trimestre del 2013 i ara ja es diu que pel primer semestre del 2013. Quina agonia!
Pel que fa a la recepta d’avui us proposo un joc: que jugueu amb els vostres amfitrions o familiars, a que endivinin els ingredients del cóc. Pocs ho endevinaran! És realment exquisit!
Ah! que me n’oblidava, I UNA FULLETA GROGA:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
BENVINGUTS
Em dic Mglòria i aqui hi trobareu tot de coses dolces!
Traductor
